Política i societat

 

  La dreta extrema fa seva el " dolor " per la pèrdua de Pamplona. Aquesta patrimonialització és un dels tics d'aquesta dreta que quan mana ella, li sembla natural, com si l'ordre natural de les coses fos precisament els que ells volen, manar. Per això, qualsevol desviació d'aquest ordre natural és vist com una taca que cal denunciar. Encara utilitzant sense cap mania ETA com etern referent. Per la mateixa regla de tres, tots aquests demòcrates mai han dit ni piu  sobre els crims del franquisme, perquè per ells, allò no i va haver cap crim. Tant s'ha val  si el nou Alcalde obtingué més representació del Consistori que mai, això no compta, l'únic que si val és que si ells no manen -UNP, PP-, tots els altres son uns usurpadors i per extensió uns terroristes, que no mereixen respirar l'aire de llibertat de Pamplona.

El PP i UPN, no acaben d'entendre la dinàmica de les aliances electorals. Una moció de censura ha fulminat a l'anterior Alcaldessa  Cristina Ibarrola de UPN. Els vots de socialistes (PSN) i EH Bildu han aconseguit descavalcar a la dreta del Ajuntament de Pamplona. El nou Alcalde,   Joseba Asiron  de EH Bildu tindrà que fer front contra la marea mediàtica de la dreta extrema. La  patrimonialització  del poder per part de la dreta -PP i UPN- fa que la sortida del consistori de Cristina Ibarrola (UPN) sigui per ella i el seu partit un delicte de lesa majestat. La dreta extrema no és capaç d'assumir que en democracia el que compte és la aritmètica parlamentaria. Tota les desqualificacions han sigut llançades al vent. Fins l'últim moment, " El ple havia de començar a les 12 del migdia, però la ja exalcaldessa ha decidit convocar-ne un d'extraordinari mitja hora abans per aprovar una subvenció a la Fundació Víctimes del Terrorisme ." Una autèntica alcaldada ...

 

  Aquest personatge és diu Javier Ortega Smith, es de Vox i com necessiten sempre sobreactuar, ahir, al Ajuntament de Madrid, va protagonitzar una performance al estil Vox. El motiu de tot plegat era un  debat sobre la moció de censura a Pamplona acordada entre EH Bildu i PSOE. Com a Madrid no tenen cap problema de cap mena, tenen que passar l'estona parlant d'altres coses.     Ortega expressa la bronca i odi  per aquells que no pensen com tu. Va anar on estava la oposició i amb els fulls que portava a la ma, li va etzibar un cop a l'ampolla d'aigua que està buida on va xocar  amb  Eduardo Fernández Rubiño (Més Madrid). Volia la fotografia i la va aconseguir. El president  Francisco de Borja Fanjul, del PP, no va  expulsar a Ortega del ple, li feia mandra. Devia sentir-se molt satisfet desprès de la seva heroica  acció.  Una actitud  xulesca propia de gàngsters i brètols amb mode patriota.

  La piulada, està ben pensada. Perquè des de l’estricta lògica, jugar a la loteria és com llançar el diners a la paperera. I malgrat tot, i contra tota lògica, la gent segueix comprant dècims per si de cas. La possibilitat que et toqui la grossa és d’un 0,001%, és a dir, 1 entre 100.000. Dit així, sembla un argument decisiu per deixar de comprar loteria i estalviar aquests diners a la guardiola. Al cap d’un temps tindràs uns diners segurs. Però, la gent no vol parla de probabilitats. Hi ha paraules com intuïció, pressentiment, inspiració, somnis, desig, necessitat de pensar que et pot tocar. I el cas és que hi ha gent que li toca, però malauradament, no és a nosaltres. Hi ha una cosa segura, si no jugues, perquè això és un joc i un negoci, no et tocarà mai. En èpoques de vaques magres la gent juga amb més fervor, psicològicament és millor que toqui sempre fora de la teva ciutat, a poder ser al altre extrem del país, així tens la sensació que tots aquells que coneixes  ta...