Política i societat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Junts prefereix noves eleccions a un pacte entre PSC i ERC. De fet, Junts preferiria que a les eleccions generals el PP guanyes les eleccions. Així és la nova mentalitat de que va ser CiU. Prefereixen la terra cremada que el possibilisme d'ERC. Potser no hi ha gloria, però almenys pot servir a la ciutadania catalana. El problema es que aquest acord fa inútil la vinguda de Puigdemont. Junts és un expert en desqualificar qualsevol iniciativa que no vingui d'ells, un partit que sintonitzaria amb facilitat amb el PP sinó fos per la seva deriva extrema al costat de Vox. El problema de tot plegat és el que diran les bases d'ERC. Per què si diuen no, llavors, vol dir que tindrien que dimitir tota la cúpula d'ERC? Això seria el que voldria una militància que no representa a la totalitat dels votants d'ERC.    

  Un partit, ERC en estat de xoc, vol que l'executiva traslladí a la militància la seva resolució per no tenir que prendre una decisió clau en la governabilitat de Catalunya. I com tothom sap, la decisió de les bases -obviant els votants d'ERC, molts més aquestes bases- és mouen per raonaments estrictament de visceralitat abocant a una repetició electoral  on ERC pagarà sens dubte tot aquest desgavell que està protagonitzant. Mala pesa al taler, i tot per la falta de responsabilitat d'un polítics petits amb egos molt grossos que prefereixen destruir el que volia dir ERC. I no, Puigdemont no serà President. Un consell: El millor que pot fer Puigdemont és no vindrà a Catalunya, la imatge de la seva detenció per la GC o pitjor per els Mossos és el que volen a Madrid, i la resta d'Espanya, serà tant ruc de donar-li aquest gust a aquesta gent? Ah si! va dir que tornaria per la investidura, però no hi haurà cap. En un altre escenari -sense repressió i amb l'amnistia a la ...

  En el món del fake news, aquest personatge, fa molt de temps què viu del conte pressupostari de les Administracions públiques. I malgrat tot, " Se acabó la fiesta" denota la falta d'escrúpols d'algú no no ha treballat mai el món privat. Com aquesta mena de personatges foscos, te un referent amb Abascal, un altre vividor dels pressupostos públics. Al seu lema, és mes aviat "Quiero entrar en la fiesta". No te cap ideologia, és allò que deien un nihilista satisfet de si mateix, que deu pensar que respirant ja fa el fet. Si algú pensa que pot dir alguna cosa sensata per la ciutadania ja pot asseure's perquè la seva ventrilòquia li ve d'altres llocs. Quan estigui amortitzat, buscaran un altre. El món fosc de l'extrema dreta, molt extensa a Madrid, negoci-pàtria és un binomi què es retro alimenta de manera fantàstica, amb les files dels mitjans afins, ni ha un pila de candidats esperant el relleu. 

  La ficció de la paraula sempre guanya a la imatge! Si veiem la fotografia, no hi ha massa gent reclamant justícia. En canvi, el titular de la noticia amplifica de manera exponencial el fet que d'altre manera ningú s'hauria assabentat, més enllà del vianants circumstancials que podien haver-se trobat la "manifestació". Afers de gitanos, podia dir-se així, un món tancat en si mateix, que sempre es projecta quan hi ha un succés violent per revenges. Ací, la justícia -la seva- sempre es venjança. Un grup social difícil, amb una autoestima sempre fràgil i que sempre hi ha la sensació que tothom li deu alguna cosa. Preguntin sinó els hospitals, per exemple.  A les escoles els pares els hi costa arribar-se per saber com van els fills, perquè el grau d'absentisme segueix sent escandalós, davant la passivitat i resignació de tothom.    

  La reunió entre Generalitat i Estat s'ha saldat amb la constatació dolorosa, que els catalans som més baixets (Aragonés,  Campuzano) que el nostres homònims de la península (Sánchez i Elma Saiz). El nostres representats no donen la talla i això és un problema molt greu de credibilitat institucional. Ja sé que algú dirà que això no te res a veure amb la capacitat ni la competència, però veient les imatges son dos de dos a favor del Estat. Sembla que estem caient molt baix!

  Un xàfec de despropòsits cau a ERC. Ara sabem, que el 2019 va haver aquest "atac de falsa bandera" a Sant Vicenç dels Horts. Quins van ser els maquiavèl·lics organitzadors del ninot penjat? Ara sabem, que el omnipresent i ominós cervell de l'Anoia, va quedar-se els diners per fer la feia dels cartell, una feia molt descansada, es va dir que havien pagat fins a 3000 €. Ara el Pau, un noi que segur devia d'estar al atur, va fer la feina per 300€, la resta s'ho va quedar el anònim de l'Anoia. Va sent hora d'aclarir qui és aquest militant. Encara no ha sigut expulsat? El pobre Tolo Moya ha pogut dir que ell no tenia res a veure amb el tema del ninot. Mentre la direcció d'ERC intenta arreglar el país, però sembla incapaç de fer alguna cosa amb tot aquest desori propi d'una pel·lícula de Torrente!