Política i societat

  "La mort del jove Bachir. Formava part del grup de nois sense papers que des de fa un temps dormen al carrer a la zona. Ell havia arribat no feia gaire des de Fuerteventura per trobar-se amb el seu germà gran, Hisham. Fa 10 dies, es va suïcidar al Pont de Vallbona. La seva mort, la segona d'un d'aquests joves en menys d'un any." (Ara.cat, 25/9/2024)  Diu el CIS que la immigració és el problema principal dels espanyols. Noticies com aquestes, permeten fer-se una idea de quina mena de problema te la nostra societat. Desemparament, soledat i pobresa extrema, mentre Barcelona gaudeix de la Copa Amèrica. Realment, vivim un món cada vegada més insuportable i més deshumanitzat. Segur que l'Alcalde Collboni està rumiant alguna solució a aquest problema que és troba no a les Canàries sinó a la Barcelona de l'extraradi (   Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona).

  L'afirmació d'un i la resposta de Rovira demostra fins a quin punt a arribat ERC. Qui necessita enemics i dins de l'organització hi ha aquesta guerra civil? El pitjor és que encara queden dos mesos pel Congrés, arribarà algú viu d'aquest aquelarre sinistra? La psicopatologia de les petites diferències en estat pur, o potser no son tant petites?

  Llegint les paraules de la secretària general d'ERC Marta Rovira sembla que hi ha bones paraules, però cap responsabilitat. De fet en l'article que firma Mireia Esteve, diu el següent: " A hores d'ara, el partit no ha tancat encara la investigació interna que fins ara ha expedientat quatre persones –tot i que estan pendents que la comissió de garanties en confirmi la sanció–: l'exviceconseller d'estratègia i comunicació, Sergi Sabrià (lleu); l'exvicesecretari de comunicació, Marc Colomer (lleu); l'exdirector de comunicació, Tolo Moya (molt greu), i el militant de l'Anoia que va encarregar els cartells (greu).  L'ARA va publicar aquesta setmana que el partit va continuar amb l'estructura B després dels cartells, però que va canviar d'empresa ." (Ara.cat, 21/9/24).  Jo encara frisó per saber qui és aquest cervell de l'Anoia, que es guarda en un mutisme digne de millors causes. Sembla que la cúpula és salvada per ells mateixos, ...

  "No he sido coaccionado ni por el Gobierno de España ni por el embajador español en Venezuela, Ramón Santos", dice en el comunicado en que comienza justificándolo "ante las diversas versiones que circulan respecto a una supuesta coacción por funcionarios del Estado español". (Edmundo González Urrutia) Aquest comunicat és va fer públic ahir, i que fa la premsa de la dreta extrema? No fer cas del comunicat, perquè espatlla la retòrica contra Sánchez, el veritable enemic de tots ells. Edmundo González no és més que l'excusa per llançar tota la merda en què estan tant avesats.   PD: S'imaginen si Carles Puigdemont hagués anat a Veneçuela a demanar asil polític?

  Quant a les TV donen les imatges de immigrants arribant  a les Canàries en pasteres, l'efecte combinat per les missatges de la dreta extrema i tots els afins -que son majoria- un dia si i l'altre també, genera una mena de psicosis induïda que és ideal per els fins proposats per el PP i Vox. La immigració és un problema? Es un problema, però no l'únic ni el més important, segons les dades estadístiques. Segur què a La Manxa (5,65%), Extremadura (3,49%), Galicia (5,50%), etc.-  no hi ha d'haver massa immigrants. Segur que aquesta gent veient les imatges  a la televisió deuen pensar que hi ha una invasió en marxa. Una percepció pot ser molt real, però cal situar-la en context. El percentatge de la població estrangera era el 2005 del 8,5%. Al 2010 va pujar fins el 12,2. Desprès de la crisi del 2008, la taxa va arribar el 10,1 en el 2015. El 2020 era del 11,4 fins l'actual del 12,7%. La població actual d'Espanya és de 48.797.875 milions d'habitants. L'augme...

  La imatge mostra una realitat parcial, el President de la Generalitat visita al Rei Felip VI a Madrid. Per els serveis auxiliar de la brigada brunete mediàtica, el malson independentista s'ha acabat. Però, la realitat no és exactament la que voldrien, encara hi queden molts independentistes que no oblidem les discurset del Rei. Segur que el Felip VI s'ha sentit reconfortat amb l'amor que el President Illa li haurà expressat per part del poble català. 

  L'afer Maragall a desvetllat un càncer dins del partit. L'article del Ara que encapçala aquest comentari, és demolidor. El dret al silenci en un partit polític diu molt del que està passant.  Llegint la crònica negra de l'estructura B, i els sempre animosos tres joves omnipresents, i l'altre cervell de l'Anoia, que segueixen en l'anonimat més estricte, potser es fill d'algú de l'estructura política d'ERC?. Marta Rovira i Oriol Jonqueres i tothom per el que sembla estava al cas de com feien la feina bruta. Ja poden fer congressos i el que vulguin, però el que ha passat és digne del PP. Ara què hem d'esperar? Per cert, aquestes empreses no poden tenir nom en català, ja posats? Ningú vol depurar responsabilitats, perquè tothom per activa o per passiva és corresponsable d'aquest afer fastigós i mesquí.