Política i societat

  Junts pateix d'amnèsia selectiva. Sembla que l'antiga CiU, ara Junts, no s'han recorda que ells van manar en solitari, durant l'etapa de Pujol. I les infraestructures que han anat envellint, no semblava una prioritat, especialment, a Rodalies, perquè tenia FGC. Cert que Rodalies pertany al Estat, però CiU tenia cert poder en els governs tant del PSOE com el PP els mantenien. Però ara, tot ha canviat. Desprès del Procés, amb l'ex President Puigdemont a Waterloo  (Bèlgica), sense perspectives que el seu exili s'acabi, malgrat la Llei d'Amnistia. Per Junts, tots és catastròfic. I Rodalies és catastròfic. El proper dilluns veurem com Rodalies s'estrena. Les Autoritats han dit que la normalitat començaria a fer-se realitat, però la realitat és que les fallides permanents son el pa nostre de cada dia. Quant Junts fa l'etern enfadós, el seu discurs queda en el buit. Sap que el PSC està entre l'espasa i la paret, és el què té ser una terminal de Madrid...

  Segons Albiol, que hi hagi persones que viuen sota un pont, és una infracció del ordenament del Ajuntament de Badalona, segons el qual:  "acampar sense autorització municipal". A més viure tant confortablement sota aquest pont de titularitat de la Generalitat, crea un efecte "crida". Albiol és preocupa no per aquests sensesostre, si no per el veïns, indignats perquè pel barri, no diuen qui, havia hagut un robatori, i el presumpte lladre té la seva residència sota el pont. Segurament, aquests veïns son els mateixos que no van deixar anar a dormir a l'església parroquial en les nits més fredes d'aquests anys. Tot plegat molt convenient per la propaganda de Albiol i la seva creuada contra els sensesostre. 

  És normal que els senadors, marxin mentre s'explica el desgavell de Rodalies Renfe que afecta a tota una CCAA, ni què sigui Catalunya? O és precisament, perquè és Catalunya? Queda clar la resposta. Fora de Catalunya l'únic que interessa és l'accident a Còrdova, per poder explotar-ho políticament, els morts. Què és paralitzi tot els sistema ferroviari de Catalunya que afecta a 500.000 persones això per els senadors no té cap interès, perquè ho van dir molt gràficament, " les pilla muy lejos ". I encara no entenen perquè volen marxar!

  Regularitzar la immigració és una constant del diferents govern d'Espanya. Ara li toca a Pedro Sánchez, davant la gesticulació del PP. La xifra és molt cridanera, el problema serà la gestió. Uns 150000 corresponen a Catalunya. La Generalitat també gestionarà la tramitació, malgrat que Podem ha dit que vigilarà que estigui "lliure de racisme", quina expressió és aquesta? La Generalitat tindria que querellar-se contra Irene Montero. Els tics centralistes de les esquerres és una constant entre nosaltres. Voldrien la independència de Tasmània, però és impensable de Catalunya. Un problema addicional és com el problema del habitatge. Sense plans ambiciosos de la Generalitat, literalment, la seva servitud del govern del PSOE a Madrid és proverbial, no hi ha perspectives de fer més enllà del que li diguin des de Madrid. Ara tenim el tema de Rodalies Renfe. Tallada la AP7 perquè hi ha problemes al tal·lus, segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, diu que ca...

  Què és que passa, quant tot s'ha de fet a corre-cuita? La resposta és el desgavell d'aquest matí. No havien dit que tot estava controlat? Què els tren anirien a l'hora? La resposta ha estat una nova fallada del centre de comandament a l'Estació de França. El sistema informàtic cau i amb ell, la xarxa de Rodalies de Renfe. Sembla que els maquinistes s'ho prenen amb molta tranquil·litat. Una vegada més els usuaris queden atrapats en les informacions contradictòries sobre el (mal) funcionament de Renfe. HI haurà trens, potser, l'horari impossible de saber, quantes línies és posen en marxa, impossible de saber. Però això si, som líders mundials en alta velocitat, més enllà de l'accident a Còrdova. I el govern de la Generalitat de Catalunya? Un paperot que té que fer la tot el govern, sort que Illa està al hospital. Segur que no hi ha cap complot en marxa contra el sistema ferroviari a Catalunya, però amb tantes incidències, no costa massa arribar aquesta concl...

  Felipe González va dir que ell preferiria ser apunyalat al metro de NY  què d'avorriment en els carrers segurs de Moscou (1980)

  Hi ha imatges què és comenten soles. Estem com si visquéssim al segle XIX, quan el 28 d'octubre de 1848 s'obria la línia Barcelona-Mataró, gràcies al impuls del industrial mataroní Miquel Biada. La falta de manteniment i la falta de finançament fan d'aquesta línia un repte per el transport de Catalunya. Hi ha experts que volen que la línia segui per aquest traçat al costat de la costa. Demanen això si, obres perquè la sorra de les platges no s'han vaguin cada vegada que hi ha un temporal, i pel que sembla, en el canvi climàtic, aquests fets seran el pa nostre de cada dia. L'altre alternativa, suposa passar per dins i paral·lel al camí de la Geganta o en paral·lel a la C32. Tot això arriba molt tard. Però el problema és que des de Madrid, s'ha apostat tot, al radial de l'AVE, amb un cost de 54.000 milions d'euros. I això ha estat possible gràcies al lobby dels enginyers de camins de Madrid, les constructores i tots els aprofitats, polítics de cada CCAA ...