Política i societat

  Ahir a Sevilla, en plena campanya electoral a Andalusia, va parlar el President de la Junta d'Andalusia, Moreno Bonilla i l'ex president González, dins d'un acte surrealista organitzat per la Fundació Cajasol, anomenat "Cayetana de Alba, una duquessa política".  En la conversa, hi havia la moderadora (sic) Susanna Griso. Una conversa tranquil·la, on cap dels problemes eterns d'Andalusia és van posar sobre la taula, no volien mal de caps*. A la crònica de Núria Orriols Guiu, explica que el Procés va sortir a la conversa, perquè la duquessa [el Procés] era "l'inici de la fi d'Espanya", en paraules de Moreno Bonilla, fent d'intèrpret de la ex duquessa. També van parlar de trens. González va reivindicar la prioritat absoluta del AVE, Madrid-Sevilla. González va dir sobre Rodalies que "són un desastre", i la possibilitat d'un traspàs de les competències de Renfe a la Generalitat, va afirmar "Ara els traspassaran un embolic...

  El mateixos que demanarien la pena de mort, ara s'esforcen per aturar un procés legal, emparat en la llei i que ha tingut que passar per un filtre mèdic. Però això no és cap inconvenient per la lluita particular que les terminals de l'extrema dreta, com és AC han utilitzat. Una lluita absurda que porta 20 mesos per donar gust aquests AC i un pare que va renunciar a la custodia i que no ha estat mai present a la vida de la Noelia. Però podem estar segur que el pare ha cobrat per fer-se la víctima d'un complot dirigit en persona per Pedro Sánchez. Noelia és major d'edat, però sembla que no pugui decidir per ella mateixa. Una dada significativa és que a Madrid, la taxa d'eutanàsies per cada 100.000 habitats és del 1,84, mentre a Catalunya és del 3,78. Avui, Noelia deixarà de patir. He viscut aquesta vivència. No és fàcil, especialment, per la persona que s'empara amb la llei per fer-la efectiva i la seva família. Cal molt de valor i convicció.  És la seva volunta...

  L'Ajuntament de Barcelona, ha desallotjat en terrenys d'Adif a 126 persones, perquè segons ells, estaven molt preocupats per la seva seguretat. Un Ajuntament tant compassiu i proactiu, volia evitar un   risc “molt greu i imminent*”, segons el director del Bombers. El assentament hi guardaven tota mena d'objectes -objectes de ferralla- per vendre'l a. Barraques en un espai que porta dècades sense que ningú hagi fet res de bo. La fotografia inferior, és veu el material que han pogut arreplegar, és el seu patrimoni. Sort que l'Ajuntament no la requisada. Policia urbana i Mossos fent un servei increïble per la comunitat, si hem de creure el que diuen. On aniran tota aquesta gent? L'Ajuntament li agrada el disseny i el urbanisme, grans edificis per donar a Barcelona un aire cosmopolita, però no té cap alternativa per tota aquesta gent. Escampar-los per tota Barcelona. Definitivament, no és pot ser pobre, ni a Barcelona ni a cap lloc del món.

  L’Ara.cat reserva la fotografia central per alimentar el mite de Cruyff. La seva arribada va ser saludada com l’intent de canviar una dinàmica perdedora que alimentava a l’hora una victimització reconfortant. Amb Cryff jugador no vam guanyar cap Champion. La segona etapa ara com entrenador, va fer el miracle de aconseguir una fita històrica: entrar en la historia de la Champions. El mites cal alimentar-los. I el personatge ha esdevingut un referent. No li vaig sentir dir masses coses significatives, més enllà del tòpics futbolístics, no volia ficar-se en embolic socio-polítics. Al Barça tenim un deute pendent amb un altre mite immensament més gran que Cruyff, tothom sap el nom es diu Messi, menys el president Laporta. Ell si està treballant per posar-se com a mite blaugrana, i desprès critiquem a Trump !

  Llegir aquests titulars encongeix l'ànima de qualsevol. " Un home de 42 anys i una dona de 43 són a presó provisional des de divendres passat investigats per presumptes maltractaments, lesions molt greus i agressió sexual al seu fill, un nadó de poc més d'un mes de vida. La parella va ser detinguda dimecres passat, 18 de març, i divendres 20 van passar a disposició del jutjat de violència contra la infància i l'adolescència de Barcelona." (Ara.cat) En aquests casos, cal que les investigacions és facin amb rigor. No hi ha dades per llançar-se a les especulacions. Existeix la presumpció  d'innocència, aquesta, i la carrega de la prova recau en qui acusa. Per revertir-la cal proves i indicis suficients per revertir la presumpció (STC). Què uns pares facin això -tant és si és un nadó, o un menor- et deixa sense paraules. Caldrà esperar les investigacions dels Mossos d'Esquadra. La utilització per part de la TV mostrant la morbositat del cas està garantida.  ...

 “RONDA PER les xarxes un vídeo de Flaixbac en què una colla d’adolescents es mostren incapaços de respondre com es diu l’actual president de la Generalitat. Quan se’ls apunta el nom de Salvador, un respon que Espriu i un altre que Dalí. Un diu que Pedro Sánchez, però no és cap comentari irònic sobre qui governa realment en aquest racó de món, sinó pura ignorància institucional. El programa no revela si aquesta col•lecció de testimonis alegrement desorientats representava el 10% del joves que han abordat a l’entrada del Saló de l’Ensenyament o el 90%.” (pareumàquines, Àlex Gutiérrez. Ara.cat, 21/3/26) He escoltat el fragment a Catalunya Ràdio. Com diu molt be diu Àlex Gutiérrez, cal saber si representa el 10% o el 90% del joves. Segurament, si féssim la prova a adults, potser les respostes també en sorprendrien. La desconnexió de molts joves, malgrat estar enganxats a les xarxes, no serveix per informar-se sinó per evadir-se. I mentre uns semblen aliens al món on viuen, els mestres...

   La imatge és a l’estació de Tongi, al nord de Dhaka (Bangladesh). (Ara.cat) La imatge no és de l'estació de Cerdanyola (Renfe) en hora punta. La Cambra de Comerç de Barcelona calcula en 53.800 milions d'euros la inversió en infraestructures a Catalunya per no col·lapsar. Però en sembla molt optimista que l'Estat amb la Generalitat s'apliquin a resoldre el problema, perquè durant els últims vint anys, no s'ha fet res que mereixi el nom de inversions a Catalunya. La falta de Pressupostos, tant a la Generalitat com al Estat, fan il·lusòries qualsevol solució a mig termini. Des del centralisme de Madrid, desprès del 1-O del 2017, Catalunya no entra en cap despesa seriosa del Estat. Per la mentalitat centralista i recentralitzadora, qualsevol inversió  a Catalunya es veu com llançar els diners a un pou sense fons. Illa no vol veure aquesta realitat, perquè Ell sap millor que ningú que el ADN del PSOE és tant centralista com el PP. Per això, per no alarmar el bons mili...