Salta al contingut principal

asesinos en Palma

La banda de desalmados de ETA han vuelto a actuar (30-7-09) sobre las 14,15h, esta vez en Palma de Mallorca. Su objetivo celebrar los cincuenta años de ETA. Su celebración ha causado la muerte a dos guardias civiles. El atentado terrorista ha sido llevado a cabo mediante una bomba lapa. Las víctimas tenían entre 28 y 29 años. Desde aquí -se acaban los adjetivos para la condena de estos asesinato estériles, todos son estériles- acompañar en el dolor a las familias y compañeros de los dos jóvenes guardias civiles asesinados cuando realizaban su trabajo.

No sé si en alguna herriko taberna se habrá jaleado ese nuevo monumento a la infamia, si lo han hecho confirma su autismo ideológico y miseria moral. Seguramente los asesinos tendrán la misma edad o aún más jóvenes. Las comparaciones aquí son odiosas, pero ¿cómo se puede actuar con ese fanatismo? Los jóvenes asesinado dedicaban su carrera profesional y su vida al servicio de la sociedad, mientras que unos desalmados que se autodenominan salvapatrias han asesinado a dos servidores públicos. Por otro lado, las imágenes del atentado en Burgos, parecían más de Bagdad o Kabul.






Es hora de un esfuerzo interno y externo (ámbito internacional) para erradicar cualquier apoyo a esa banda de criminales. El ministro de asuntos exteriores debería tener instrucciones precisas del Parlamento para una ofensiva a gran escala para explicar que la banda asesina ETA no son ni separatistas ni luchadores por no se sabe qué, sino una banda terrorista, y como tal pueda ser perseguida y puesta a disposición judicial.

Lo que quiere ETA es sembrar dudas y discordia, pero la sociedad no puede permitirse que el desánimo le haga vacilar, es lo que quieren los terroristas, y además, se lo debemos a estos dos jóvenes guardia civiles que han dejado su vida, así como a todas las víctimas de ETA y del terrorismo.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.