Passa al contingut principal

asesinos en Palma

La banda de desalmados de ETA han vuelto a actuar (30-7-09) sobre las 14,15h, esta vez en Palma de Mallorca. Su objetivo celebrar los cincuenta años de ETA. Su celebración ha causado la muerte a dos guardias civiles. El atentado terrorista ha sido llevado a cabo mediante una bomba lapa. Las víctimas tenían entre 28 y 29 años. Desde aquí -se acaban los adjetivos para la condena de estos asesinato estériles, todos son estériles- acompañar en el dolor a las familias y compañeros de los dos jóvenes guardias civiles asesinados cuando realizaban su trabajo.

No sé si en alguna herriko taberna se habrá jaleado ese nuevo monumento a la infamia, si lo han hecho confirma su autismo ideológico y miseria moral. Seguramente los asesinos tendrán la misma edad o aún más jóvenes. Las comparaciones aquí son odiosas, pero ¿cómo se puede actuar con ese fanatismo? Los jóvenes asesinado dedicaban su carrera profesional y su vida al servicio de la sociedad, mientras que unos desalmados que se autodenominan salvapatrias han asesinado a dos servidores públicos. Por otro lado, las imágenes del atentado en Burgos, parecían más de Bagdad o Kabul.






Es hora de un esfuerzo interno y externo (ámbito internacional) para erradicar cualquier apoyo a esa banda de criminales. El ministro de asuntos exteriores debería tener instrucciones precisas del Parlamento para una ofensiva a gran escala para explicar que la banda asesina ETA no son ni separatistas ni luchadores por no se sabe qué, sino una banda terrorista, y como tal pueda ser perseguida y puesta a disposición judicial.

Lo que quiere ETA es sembrar dudas y discordia, pero la sociedad no puede permitirse que el desánimo le haga vacilar, es lo que quieren los terroristas, y además, se lo debemos a estos dos jóvenes guardia civiles que han dejado su vida, así como a todas las víctimas de ETA y del terrorismo.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...