Passa al contingut principal

La eterna vejez

Fidel Castro cumple 84 años. Que las personas cumplan años es un buen síntoma. Lo malo es cuando quien cumple años es el dictador perpetuo de Cuba. De la Revolución a la Eternidad eso es lo que lo debe pensar Fidel Castro  y los suyos. Una dictadura totalitaria que muere lentamente por el peso de los esloganes y las mentiras. La falta de libertad hace que la autoridad moral se encarne en la disidencia. Las transformaciones vendrán, no desde el exterior, sino desde dentro. La única condición que hará posible el cambio es la muerte del dictador.

España le paso exactamente eso, hasta que Franco no murió no pudo iniciarse unos cambios que estaban potencialmente allí, pero que el régimen no quería ver. La sociedad había creado las condiciones para esa transformación, pero ésta no fue posible sino hasta la muerte y agonía del dictador. No dice mucho de nuestra sociedad. La guerra civil creó una grieta en la sociedad española de tal envergadura que Franco pudo instalarse tranquilamente en el poder con la aquiescencia de las democracias occidentales.




Lo que sucedió en España, muerte del dictador y transición española es más que probable que se pueda recrear en Cuba. El problema es que cuanto más tiempo dure la dictadura más dificultades en el proceso de transición. El modelo cubano no existe, fue un espejismo, debido a la confluencia de factores externos a Cuba. Cuba vivió de la subvención soviética. La aventura de los misiles rusos en Cuba (1962) fue una aventura que al decir de algunos, fue especialmente alentada por Castro, las contrapartidas fueron muy importantes, pero las sanciones estadounidenses -que aún se mantienen- fueron de muy largo alcance. Un régimen incapaz de entender nada utiliza la misma lógica que en 1962. De ahí lo anacrónico de su proceder. Un Fidel Castro enfermo, que vuelve aparecer como si nada hubiese pasado. La ola represiva de este último año deja la sensación de un régimen en descomposición, de una sociedad que ha visto desplomarse sus niveles de vida, una oligarquía burocrática que sigue su propio ritmo de vida, mediante el eslogán y la mentira para intentar ocultar lo que está a ojos vista.

Una sociedad civil amordazada que ve con resignación como el Viejo acumula años y ellos opresión. Un día morirá, la persona y el símbolo desaparecerán, seguramente él no lo crea, y después será el momento de la política. No será fácil, pero la sociedad cubana necesita despertar de este eterno letargo que es la dictadura castrista. El desmantelamiento del bloque soviético no se produjo desde fuera, sino desde dentro, la propia sociedad fue el primero en dejar caer una mentira que había sojuzgado a esas sociedades. La sociedad cubana hará lo mismo, porque necesita respirar en libertad y recobrar su propia dirección que inevitablemente lleva a la democracia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...