Passa al contingut principal

Intrascendencia.....política



Las noticias se suceden a ritmo vertiginoso, pero el poso que queda es ruido. Lo sucedido en las primarias madrileñas del PSOE es una buena muestra. Mucho ruido mediático, pero....... En Madrid se ha hecho una interpretación,  pero desde "provincias", el asunto quedaba lejano y un poco ridículo. Se ha podido hacer lecturas diversas, pero el fondo es que allí, gana la derecha, sea en las Autonómicas o en las Municipales. Los candidatos socialistas saben que meterse en la refriega electoral es un asunto sin ningún futuro. ¿Madrid apuesta por la derecha? Apunto que una buena razón es que los candidatos socialistas no son los más adecuados. Y eso es lo que ha vuelto a suceder. Trinidad Jiménez vs Tomás Gómez. Las primarias han supuesto la pérdida de aquellos que apostaban por la ministra de sanidad e impuesta desde la ejecutiva socialista. Tomás Gómez ha salido airoso de este combate, pero el PSOE ha salido mal parado. Repito, desde la periferia el asunto se ve como un fenómeno localista, donde la federación madrileña del PSOE se ha caracterizado como un lugar inhóspito, lleno de ambiciones y de mezquindades sin limites. La ciudadanía castiga en las urnas a quienes llevan a cabo esa política. Por cierto, el responsable actual de esa federación es Tomás Gómez. 



Las noticias desde la periferia son que el gobierno de Montilla ha puesto fecha para las próximas elecciones autonómicas. La lucha por el poder se ha desatado, pero aquí los modos y las modas son diferentes que en Madrid. Por supuesto, hay declaraciones y declamaciones fuera de tono, pero sin pasión. CiU sabe que debe sumar más que el tripartito. Éste sabe que para gobernar se necesitan, sino quieren quedar fuera del poder.No voy hablar de ERC ni de ICV. Ambos se han convertido en extensiones del PSC.  La apuesta más alta y arriesgada es CiU, pues, sabe que cuatro años más en la oposición sería el fin de Artur Mas y su política. La apuesta de un concierto económico no es más que un intento desesperado, pues, para que eso fuera viable, debería ser decisivo después de las elecciones generales, pero éstas están lejanas y la posibilidad de volver a gobernar la Generalitat no está escrito en los cielos. Así que, si pierde no tendrá más remedio difuminarse y CiU tendrá que volver a pensar una estrategia en clave soberanista. Mientras Unió, el partido de Duran i LLeida, podría optar por presentar a su candidato como la alternativa natural a Mas. A todo eso, el PP se ha hecho fuerte entre los suyos, su electorado es inasequible al desaliento, obtendrá unos resultados similares a los anteriores o incluso con uno o dos diputados más. La banda soberanista es posible que su atomización acabe por desintegrarlos, valga el lenguaje físico. No queda espacio para UPyD. Tal vez Ciutadans pueda mantener alguno de sus diputados.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...