Passa al contingut principal

Democracia en acción

Las tertulias van llenas del nuevo acontecimiento mediático-político. El movimiento democracia real ya ha puesto en órbita lo que la campaña electoral para municipales y autonómicas no han sabido explicar. ¿Cómo vivir en la crisis? Los jóvenes son los mayores damnificados del paro. Mientras los la campaña electoral se ha difuminado por la falta de contenido creíble de los políticos, el movimiento trata de remover conciencias y hacer que la ciudadanía participe de manera más activa en el orden político. Madrid y Barcelona lideran con sus respectivas acampadas este movimiento de protesta.



Algunos tertulianos afirmaban que las soluciones no se encontrarán en la Puerta del Sol (Madrid), ni en Plaza de Cataluña (Barcelona). No han dicho que ni en la Moncloa ni en el Parlamento tampoco. De momento lo toman en el BCE y en los mercados financieros.

La democracia no debe temer la existencia de movimientos que como este tratan de llamar la atención sobre las contradicciones de las partidos políticos. Siempre se critica la falta de movilización de los jóvenes en política, ahora que se han movilizado no vale de decir que se vayan a casa. La democracia requiere de la participación de todos. ¡Si cientos de imputados aparecen en las listas electorales, por qué deberíamos escandalizarnos por qué cientos de jóvenes expresen su descontento!

Comentaris

  1. ¿Llegó la PRIMAVERA?. BBC compara revolución en España con Egipto. Tabla reivindicativa: sancionar absentismo político, suprimir sus privilegios fiscales y en pensiones, eliminar inmunidad, imprescriptibilidad delitos de corrupción, repartir trabajo hasta desempleo <5%, jubilación a 65 sin aumentos hasta fin desempleo juvenil, expropiar viviendas no vendidas, permitir dación de pago, prohibir y devolver rescates bancarios, elevar impuestos bancos, sancionar especulación, aumentar impuestos grades fortunas, modificar ley electoral... Ver en:
    http://aims.selfip.org/spanish_revolution.htm

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.