Salta al contingut principal

Democracia en acción

Las tertulias van llenas del nuevo acontecimiento mediático-político. El movimiento democracia real ya ha puesto en órbita lo que la campaña electoral para municipales y autonómicas no han sabido explicar. ¿Cómo vivir en la crisis? Los jóvenes son los mayores damnificados del paro. Mientras los la campaña electoral se ha difuminado por la falta de contenido creíble de los políticos, el movimiento trata de remover conciencias y hacer que la ciudadanía participe de manera más activa en el orden político. Madrid y Barcelona lideran con sus respectivas acampadas este movimiento de protesta.



Algunos tertulianos afirmaban que las soluciones no se encontrarán en la Puerta del Sol (Madrid), ni en Plaza de Cataluña (Barcelona). No han dicho que ni en la Moncloa ni en el Parlamento tampoco. De momento lo toman en el BCE y en los mercados financieros.

La democracia no debe temer la existencia de movimientos que como este tratan de llamar la atención sobre las contradicciones de las partidos políticos. Siempre se critica la falta de movilización de los jóvenes en política, ahora que se han movilizado no vale de decir que se vayan a casa. La democracia requiere de la participación de todos. ¡Si cientos de imputados aparecen en las listas electorales, por qué deberíamos escandalizarnos por qué cientos de jóvenes expresen su descontento!

Comentaris

  1. ¿Llegó la PRIMAVERA?. BBC compara revolución en España con Egipto. Tabla reivindicativa: sancionar absentismo político, suprimir sus privilegios fiscales y en pensiones, eliminar inmunidad, imprescriptibilidad delitos de corrupción, repartir trabajo hasta desempleo <5%, jubilación a 65 sin aumentos hasta fin desempleo juvenil, expropiar viviendas no vendidas, permitir dación de pago, prohibir y devolver rescates bancarios, elevar impuestos bancos, sancionar especulación, aumentar impuestos grades fortunas, modificar ley electoral... Ver en:
    http://aims.selfip.org/spanish_revolution.htm

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.