Passa al contingut principal

Cataluña se hace invisible

La Generalitat y Cataluña se vuelve cada vez más invisible en el contexto nacional. Su peso económico no tiene simetría con su influencia en la política nacional. Sólo cuando el gobierno central de turno necesita a los nacionalistas, entonces y sólo entonces, aparecen en escena para salvarlos y recoger algunos frutos de su asistencia.

Desde la plaza Sant Jaume el President Mas podrá contemplar como el Ayuntamiento también gobierna CiU de la mano de Trías. Un nacionalismo triunfante que esgrime la crisis que ha dejado el tripartito y la miopía del gobierno socialista abandera un nacionalismo cuya primera etapa es el concierto económico –ninguna de las restantes autonomías se queja de un privilegio extraordinario- y una etapa final que desembocará en la independencia.

¡Todo el poder para CiU! Desafortunadamente para CiU y Cataluña ese poder es inexistente. La transferencia de soberanía a la UE y los mercados es tal que la capacidad real de autogobierno no pasa de la retórica y la política gestual de la que CiU siempre ha hecho gala.


Los recortes sociales –sanidad y educación- son de tal calibre que nuestro estado del bienestar se resiente especialmente para aquellos ciudadanos que son más vulnerables. El gobierno de CiU no piensa subir los impuestos, y pretende hacer más por menos, ese es el mantra del gobierno. Pero hay un límite que se está traspasando y hace imposible que se siga ofreciendo servicios. No es problema de dinero. El Estado sigue gastando alegremente dinero para operaciones dudosas, el AVE, y sus kilómetros que nadie utilizará, son un ejemplo, del derroche con que se gasta el dinero, que después falta para la sanidad y la educación –por ejemplo, en Cataluña-.

El gobierno de Cataluña intenta mediante leyes –ley òmnibus- deshacer cuanto hizo –bien y mal-, el gobierno del tripartito –izquierdas-. Es una mala política intentar deshacer lo que hizo el adversario político. CiU no puede perdonar a la izquierda que la expulsarán de su lugar natural –el gobierno-. Por eso se afana con mezquindad y revancha en borrar cualquier huella dejada por el gobierno anterior. Los ciudadanos acabaremos hartos de estos nuevos gestores. ¡Por cierto, es posible que si intenta llamar por teléfono –a la Generalitat-, en castellano tenga dificultades para poder hablar con los responsables políticos, no hay línea para ello!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...