Passa al contingut principal

Apaleados y contentos

Ayer hubo subasta –la palabra expresa con acierto lo que está sucediendo en el ámbito financiero- de deuda española a un interés más elevado. Una emisión por valor de 3300 millones de € fueron puestos en circulación. Antes, el Estado era quien imponía las condiciones. Establecía el interés y los compradores aceptaban –las causas podían ser variadas- las condiciones. ¡Ahora, los Estados están al servicio de los que compran la deuda!. Ver para creer. No deja de ser ilustrativo que una de las empresas que ejerce de "amo del universo" Blackrock tenga en "Aladdin® Enterprise Investment System" un mecanismo para "jugar a ser dios". Una buena metáfora de la lampara mágica. El problema actual es que no hay posibilidad de mete al genio en esa lampara. Mejor hubiese sido llamarla "caja de Pandora".  Al parecer desde el gobierno están contentos que los mercados hayan comprado los bonos. Siempre se puede salir a declarar que a pesar de todo los mercados confían en nosotros, porque han comprado unos títulos que las agencias de calificación tienen dudas acerca de su solvencia.


Estamos delante de una profecía autocumplida. Alemania y Francia de vacaciones. No dicen nada. El BCE tampoco se esfuerza demasiado. Mientras España e Italia están amenazados por unos mercados envalentonados que saben que tienen carta blanca. La irresponsabilidad europea es extraordinaria. Desde la crisis helena hasta ahora la lógica del mercado ha sido implacable. La responsabilidad está en unos mercados opacos y desregularizados y en unos Estados que son incapaces de tomar las riendas. La economía se ha adueñado de la política, y aquí si estamos atados los ciudadanos, pues, los mercados no lo elegimos cada cuatro años. ¡Si no se actúa de forma coordinada lo vamos a pagar carísimo los ciudadanos!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...