Passa al contingut principal

Reactivación....anémica


Mariano no es prodigo en palabras. No ha dicho nada fuera del guión establecido. Dejar pasar el tiempo parece ser su consigna. Debe pensar que así la crisis se esfumara y podrá decir que venció a la crisis. De momento la primera medida que ha tomado es un buen aperitivo de lo que nos espera. Si lo que quieres es castigar a los más necesitados, nada mejor que congelar el salario mínimo interprofesional (641, 40 euros mensuales).



El Presidente del Gobierno ha demostrado que cumple sus promesas. Dijo que las pensiones son intocables. Dicho y hecho: acaba de anunciar que subirán un escalofriante 1%, es decir, que las pensiones verán reducida su capacidad de adquisición toda vez que la inflación será del 3%.
 
Las medidas que se están diseñando es la congelación salarial de los funcionarios. ¡ Medida genial dónde las haya! El resto de medidas se está gestando lentamente a la espera de las elecciones andaluzas donde el candidato del PP Javier Arenas aspira -¡ por fin !-, a cumplir su sueño de liderar el gobierno autonómico de Andalucia. Seguramente, el sr.Rajoy habrá podido hablar con Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, para que éste le de ideas sobre como recortar gastos en sanidad, educación y recortes sociales.
 
 
 
Me encanta que en Madrid tengan a Ana Botella de Alcadesa. Ahora no será necesario que tenga que coger el coche oficial con escolta para ir a la peluquería. Desde su despacho oficial, podrá hacer venir a su estilista favorito al Ayuntamiento para hacer la faena. Nada de pasearse por las calles de Madrid para que los desaprensivos paparachis hagan fotos incriminatorias. Gallardón a Justicia y la Sra. Ana Botella a la Alcaldía, ¡menudo regalo de reyes!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...