Passa al contingut principal

¡No acosen a los ricos!


El gobierno en su lucha contra los males de la crisis ha establecido una amnistía fiscal, para aflorar hasta 25.000 millones de euros defraudados a Hacienda. El Gobierno perdonaría los impuestos y las multas y recaudaría solo el 10% de ese capital blanqueado, 2.500 millones. ¡Los del PP si saben cuidar a sus amigos! Los recortes del gobierno resultar ser lo que falta por aflorar de esa economía que no paga a Hacienda. Se decía que Hacienda somos todos, falso. Unos más que otros. Los asalariados somos los que cargamos con todo el peso de la crisis. El perdón fiscal es absolutamente injusto y nos obliga a preguntarnos ¿por qué tengo que ser el único que contribuye a las cargas del Estado? Mientras exista esta diferenciación entre riquísimos y los demás, los gobiernos parecen más interesados por cuidar de esos ciudadanos delincuentes, que no rompen cristales, pero que dejan a la intemperie a cientos de ciudadanos al no pagar los impuestos que ayudarían a la sanidad, educación y los recortes sociales.



Rajoy dijo, cuando el anterior gobierno de Zapatero quiso hacer los mismo, que era una “ocurrencia”. Es más la campeona de moralidad política, la Sra. Cospedal dijo: “Es impresentable que se dé una amnistía fiscal a aquellos que hayan defraudado a Hacienda”. Ahora, lo que pretenden hacer es correcto, simplemente, porque lo hacen ellos. Con la amnistía fiscal, el Estado abandona el 90% de lo defraudado a los bolsillos de los delincuentes fiscales. ¡Cómo se puede pedir ajustes desmedidos, cuando se perdonan aquello a lo que están obligados! El gobierno es duro con las clases más desfavorecidas, pero resulta ser muy flexibles con los poderosos. Decía Marx que el Estado (burgués) no es más que "una comisión administradora de los negocios comunes de toda la clase burguesa”. El tiempo de Marx es muy diferentes al mundo actual. Sin embargo, hay un sentimiento que desde la caída del Muro de Berlín (1989) el capitalismo financiero –global- parece haber cerrado el contrato social –implícito- que nació después de la Segunda Guerra Mundial (1945) y que permitió una voz y salida (A.Hirschman) a la clase trabajadora, por temor que esa clase se escorase hacia la destrucción del capitalismo. Eliminado el enemigo –comunismo- el capitalismo global parece que no tiene inconveniente en destruir lo construido en aras de una hegemonía absoluta global.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...