Passa al contingut principal

¡Esto se hunde!


Escuchando al Presidente del Gobierno, lo único que queda claro es que habrá más paro y más recortes sociales. No hay posibilidad de crecimiento, así que la única vía para "ajustar" el presupuesto son los recortes sociales. En los dos próximos años el paro aumentará y la tasa de crecimiento será negativa. ¿Para que sirve entonces todos estos ajustes? La respuesta es que si no se hace esto -lo pide la UE- aún será peor lo que nos aguarda.

Discurso carente de empatía para los más desfavorecidos. Hace una apología del pensamiento único. Recortes, como no podemos devaluar la moneda, nada mejor que rebajar los ingresos entorno al 30%. ¿Cómo vamos a reactivar la economía si las personas no van a poder llegar a final de mes? Recuerden que Rajoy dijo -al inicio de la crisis- que el tenía dificultades para llegar a final de mes, aclaro: "como todos". ¡ Falso! Su salario era de más de 5000 € mensuales.



Mientras que el Presidente Rajoy anunciaba recortes sus señorías aplaudían. ¿Hubieran aplaudido si se recortará  la representación en el Congreso en un  30%? Cuando las medidas se aplican a los "otros" nuestros políticos son muy generosos. Los recortes estatales -función pública- son modestísimos, cerca de 600 millones de €. Sin embargo, sólo la paga extra que no cobrarán los funcionarios se acerca a 4000 millones de €. Habla de recortes y no le tiembla la voz. Enhorabuena.

Donde digo "No habrá subida del IVA", digo: "Viva la subida del IVA". ¿Saben lo que supone eso en sectores como la sanidad? El IVA es un impuesto indirecto, lo pagan tanto los que tienen mucho como los que tienen poco. ¿He oído acaso, que suben los impuestos a los más ricos? ¿Se ha dicho algo sobre algún impuesto a las transacciones bursátiles? ¿Se ha hablado con "nuestros socios comunitarios" para hacer posible una transición razonable en aras de un ajuste que afecta a todos?



Rajoy nos ha vendido fe sin esperanza, resignación y miedo al futuro. "Es lo que hay" expresa el nuevo discurso de un neocapitalismo que lo fía todo a unos mercados que fueron los responsables directo de la crisis del 2007-8 y que nosotros lo pagaremos en los próximos años. ¡Amén!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...