Salta al contingut principal

políticos y movimientos sociales


Los movimientos sociales y los “nuevos mártires” del sufrimiento social –suicidios, depresiones, etc.,- han hecho reaccionar a nuestra clase política. Cuantas frases inútiles acerca de imposibilidad ontológica que los bancos cancelarán la hipoteca mediante la entrega de la vivienda. PSOE y PP afirmaron que la dación en pago causaría el derrumbe del sistema bancario.



El suicidio de varias personas cuya causa habría que buscar en el detonante de la ejecución hipotecaria  y la presión social, amén de la intervención insólita del estamento judicial, han hecho que gobierno y oposición negocien un pacto sobre el tema hipotecario. Lo extraño, como bien ha dicho Rosa Diez, es que no se haga en el Congreso de los Diputados, es decir, luz y taquígrafos. Se pide transparencia y un debate en el todos los partidos puedan decir lo que corresponda. No puede ser que el gobierno meta prisas ahora para salir en la foto del viernes proclamando un nuevo milagro.

 
¿En qué quedo el manual de buenas praxis que los bancos debían regirse en cuestiones hipotecarias? Ya sabemos en qué quedo todo aquello. Los bancos son entidades privadas que quieren beneficios y cuando tienen perdidas por sus calamitosas gestiones, exige que el Estado los avale o pague sus deudas. Siguiendo la misma lógica que aplican ellos a sus “clientes-rehenes”, los bancos deberían dejarse hundir, que los accionistas perdieran los que han puesto y el Estado garantizase a los impositores de depósitos y el banco respondiese con el patrimonio del banco.

 

En otro orden de cosas, las intervenciones de los ministros son cada vez más inquietantes. El ministro Guindos nos habla que en el tema hipotecario sólo se atenderán a las familias de buena fe. ¿Qué clase de familias son esas? ¿Acaso todos actuamos de mala fe? Economía y moral resulta una contradicción en los términos. El ministro del interior nos revela que es católico, apostólico y romano, al afirmar en el Senado que volvería a firmar contra el matrimonio homosexual. ¿El ministro habla en nombre del ministerio que dirige o como creyente? Al parecer el gobierno del PP se cree inspirado por el Espíritu Santo, y naturalmente, gracias a esta intercesión España va bien. Amén.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.