Salta al contingut principal

Que LAPAO sea con todos nosotros


Sigue el revuelo sobre el Auto del TC sobre la suspensión cautelar de la resolución de soberanía del Parlament de Catalunya. A reglón seguido aparece la creación de una “realidad lingüística” aragonesa autodenominada Lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) que “sustituye” al catalán de la franja limítrofe entre Aragón y Cataluña. Como indican las Agencias informativas lapao es un dialecto de Asia, entre China, Tibet, o sea, que el acrónimo tiene ya propietario. La propuesta del PP de Aragón supone la creación ex_novo de una lengua que no tiene aún gramática ni diccionario, pero que gracias al impulso de la Presidenta de Aragón, la Sra. Luisa Fernanda Rudi, se hará carne en el boletín oficial. La Sra. Rudi debe estar ahora mismo componiendo la gramática parda correspondiente.




Ahora que todos somos susceptibles de un arrebato lingüístico, lo que ha hecho el gobierno de Aragón para marcar perfil propio es como si Chile o cualquier país latinoamericano afirmará que lo que hablan, por ejemplo, en Chile no es el castellano, sino el chileno, argentino, etc., seguramente, Aragón sin saberlo puede activar el ansia de la diferencias lingüísticas. El español o castellano se habla entre 450 a 500 millones  de hablantes, gracias a la pirueta aragonesa, el castellano podría quedar en 40 millones, sólo lo que lo hablan en España, pero también aquí se podría exigir, por Ley, que Andalucía tenga su propia lengua, muy diferenciada del castellano. ¡Gracias Sra. Presidenta de Aragón ¡

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.