Passa al contingut principal

Que LAPAO sea con todos nosotros


Sigue el revuelo sobre el Auto del TC sobre la suspensión cautelar de la resolución de soberanía del Parlament de Catalunya. A reglón seguido aparece la creación de una “realidad lingüística” aragonesa autodenominada Lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) que “sustituye” al catalán de la franja limítrofe entre Aragón y Cataluña. Como indican las Agencias informativas lapao es un dialecto de Asia, entre China, Tibet, o sea, que el acrónimo tiene ya propietario. La propuesta del PP de Aragón supone la creación ex_novo de una lengua que no tiene aún gramática ni diccionario, pero que gracias al impulso de la Presidenta de Aragón, la Sra. Luisa Fernanda Rudi, se hará carne en el boletín oficial. La Sra. Rudi debe estar ahora mismo componiendo la gramática parda correspondiente.




Ahora que todos somos susceptibles de un arrebato lingüístico, lo que ha hecho el gobierno de Aragón para marcar perfil propio es como si Chile o cualquier país latinoamericano afirmará que lo que hablan, por ejemplo, en Chile no es el castellano, sino el chileno, argentino, etc., seguramente, Aragón sin saberlo puede activar el ansia de la diferencias lingüísticas. El español o castellano se habla entre 450 a 500 millones  de hablantes, gracias a la pirueta aragonesa, el castellano podría quedar en 40 millones, sólo lo que lo hablan en España, pero también aquí se podría exigir, por Ley, que Andalucía tenga su propia lengua, muy diferenciada del castellano. ¡Gracias Sra. Presidenta de Aragón ¡

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.