Passa al contingut principal

Que LAPAO sea con todos nosotros


Sigue el revuelo sobre el Auto del TC sobre la suspensión cautelar de la resolución de soberanía del Parlament de Catalunya. A reglón seguido aparece la creación de una “realidad lingüística” aragonesa autodenominada Lapao (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) que “sustituye” al catalán de la franja limítrofe entre Aragón y Cataluña. Como indican las Agencias informativas lapao es un dialecto de Asia, entre China, Tibet, o sea, que el acrónimo tiene ya propietario. La propuesta del PP de Aragón supone la creación ex_novo de una lengua que no tiene aún gramática ni diccionario, pero que gracias al impulso de la Presidenta de Aragón, la Sra. Luisa Fernanda Rudi, se hará carne en el boletín oficial. La Sra. Rudi debe estar ahora mismo componiendo la gramática parda correspondiente.




Ahora que todos somos susceptibles de un arrebato lingüístico, lo que ha hecho el gobierno de Aragón para marcar perfil propio es como si Chile o cualquier país latinoamericano afirmará que lo que hablan, por ejemplo, en Chile no es el castellano, sino el chileno, argentino, etc., seguramente, Aragón sin saberlo puede activar el ansia de la diferencias lingüísticas. El español o castellano se habla entre 450 a 500 millones  de hablantes, gracias a la pirueta aragonesa, el castellano podría quedar en 40 millones, sólo lo que lo hablan en España, pero también aquí se podría exigir, por Ley, que Andalucía tenga su propia lengua, muy diferenciada del castellano. ¡Gracias Sra. Presidenta de Aragón ¡

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...