Passa al contingut principal

Violencia del Estado

A medida que hay más imágenes y videos sobre la represión policial, más indignación causan. La brutalidad empleada contra ciudadanos cuyo único delito ha sido acudir a votar –en un referéndum ilegal, según el gobierno central-, hace hervir la sangre. Y a medida que uno lo piensa, más desasosiego entra al pensar en la pasividad de los Mossos.

Enric Millo, debería dimitir. El problema es que en España el verbo dimitir está fuera de su vocabulario. Un demócrata, lo tiene permanentemente en la conciencia de sus actuaciones, pero aquí, la cultura política, no llega a esas cotas.



Millo debería dimitir por los 844 heridos habidos en las cargas policiales. Efectivos venidos de otras partes de España para sofocar el derecho a votar en un “picnic”, según las manifestaciones de otro insigne ministro, en este caso de Justicia. Hoy se ha visualizado una brecha, entre las élites extractivas de Madrid y lo que representan, y una parte de la ciudadanía catalana. En las colas para votar, faltaban muchos que no han querido participar, estaban en su derecho. También estaban en su derecho lo que sí querían participar. Sólo la mala fe del gobierno central, gobernado por un régimen corrupto hasta la médula, ha podido permitirse hacer llegar dos barcos, para que las “fuerzas del desorden” actúen a su capricho.



Estas “fuerza expedicionaria” volverán a sus casas. Los recibirán como héroes, pero en Cataluña, los seguiremos viendo como lo que han sido y han actuado. Cataluña no se merecía este trato, porque lo que se celebraba aquí, era un happening, una performance, un espectáculo, si hemos de creer a esos mentirosos compulsivos que representan al gobierno central.


Habrá tiempo para criticar al gobierno de la Generalitat, pero de momento, habrá que recoger los destrozos en el mobiliario público, ¿quién lo pagará?, las pelotas de goma, que han alcanzado a una persona, las humillaciones y el pánico que muchas personas, jóvenes y personas mayores han tenido que soportar. ¡Qué no esperen que creamos las mentiras de Mariano, de Soraya, o de Millo! Las imágenes lo dicen todo y las vivencias de los que lo han padecido.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...