Salta al contingut principal

La policía reivindica el 1-O

Las fuerzas del orden –policía y guardia civil- han escogido Barcelona para reivindicar la equiparación salarial con otros cuerpos de policía autonómica Euskadi y Cataluña).

En la manifestación, el bloque del art.155 estaba bien representado. Incluso el popular García Albiol también se manifestaba a favor de esa equiparación. Resulta cómico que Albiol, miembro del PP, apoye la equiparación salarial, cuando el propio gobierno del PP, no ha hecho nada para esa equiparación.

Esta manifestación tiene un toque propagandístico innegable. Es posible que muchos de los manifestantes, estuvieran entre las “fuerzas expedicionarias” para 1-O, les haya gustado Barcelona. Habrán pensado que después de apalear a la ciudadanía, podían exhibirse por las calles reivindicando sus derechos laborales.

La lógica parecía más apropiado hacerlo donde está el poder, es decir, Madrid. Pero el gobierno del PP, ha logrado la hazaña que se traslade a Barcelona. Se desplaza el foco de atención, algo de lo que son maestros. 


No he ido a la manifestación. No tenía ningún motivo. No me siento solidario. Que te vengan a pegar en nombre de la Constitución, y sobre todo por la unidad de España, es algo que no se me va a olvidar. Que se exhiban en Barcelona, no deja de ser un gesto más de la prepotencia que tan sabiamente teledirige el gobierno del PP. 

Todos los resortes del Estado lo tienen el partido más corrupto de España. Amenazan, descalifican, ningunean a nuestros representantes independentistas, ¿cómo podemos hacernos solidarios con los que reivindicaban salarios iguales en una España cada vez más catalanofóbica?

No reivindicaban salarios, reivindicaban que lo que habían hecho el 1-O lo volverían hacer, y además de gratis. Por eso han contado con el visto bueno del gobierno y en particular del ministro del interior. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...