Salta al contingut principal

Pedro Sánchez interlocutor de Quim Torra

Pedro Sánchez nuevo Presidente del Gobierno. Una  moción de censura que ha triunfado contra todo pronóstico. Vivimos en tiempos acelerados e imprevisibles. Habría que preguntarse porque el PP llega a ser tan antipático, que no es capaz de buscarse aliados. Pedro Sánchez se ha encontrado con aliados inesperados. Unos bienvenidos como el PNB, otros, los nacionalistas catalanes, incómodos y fuente segura de perturbaciones.

¿Qué podemos esperar? Hay un exceso de pensamiento mágico en el orden político. Se espera de él, hechos milagrosos, cuando deberíamos ser muy modestos en sus resultados. La política es pacto, negociación, consensos que rebajan las aspiraciones de los participantes. Como hemos vivimos en una democracia bipartidista en el que la mayoría absoluta era la norma, no han sabido desarrollar ni cultivar esa mínima sensibilidad hacia el adversario político. Cada vez que se ha necesitado la concurrencia de partidos bisagras, CiU, PNB, se ha hecho sin entusiasmo, como una losa que hay que soportar, a la espera de nueva mayoría absoluta.

La eliminación del bipartidismo y la aparición de nuevos actores políticos, por la derecha Cs, y por la izquierda Podemos, ha creado un nuevo escenario político. Es está confluencia de actores que ha hecho posible el triunfo de la moción de censura de Pedro Sánchez.



Sin embargo, los partidos nacionalistas, sí tienen aún un papel que jugar. Lo hemos visto con el PNB, que con sus cinco diputados ha sido clave en la resolución de esta moción de censura. ¿Por qué el PNB, tiene carta blanca y no los nacionalistas catalanes? La respuesta es una catalanofobia hábilmente cultivada desde las instancias nacionalistas españolas, especialmente Cs, que ha hecho de ella, su razón de ser.



Si la moción de censura ha catapultado a Sánchez a la Presidencia de España, el nuevo ejecutivo de la Generalitat, también ha empezado su andadura. Sus objetivos son claros: República. ¿Es una buena estrategia declarar ese objetivo? ¿No sería más cauteloso, un repliegue táctico? La experiencia de estos últimos meses debería hacer a los responsables de la Generalitat extraordinariamente cautelosos. El Art.155 ha sido derogado, pero su activación está a la vuelta de la esquina. Dependerá de la voluntad de Pedro Sánchez y la sensatez de Quim Torra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...