Passa al contingut principal

Rally en Vic



La noticia de los hechos es que un coche entró en la plaza Mayor de Vic y arrasó las cruces amarillas que habían puesto como protesta para reivindicar la liberación de los presos y exiliados políticos en Cataluña.


La verdad de la narración puede interpretarse de muchas maneras, por ejemplo, cuatro versiones:

1.- Patriota constitucionalista. Ante el despliegue de esas cruces, y ante la pasividad de todos, entro con el automóvil y arraso las malditas cruces que son una provocación.

2.- Fiscalía. El autor del  incidente, ha actuado en un impulso irresistible. No hay víctimas, luego no hay delito. Tal vez no vio que no pueden entrar vehículos a motor, sobre todo después del atentado en Barcelona del año pasado. Como buen ciudadano, ha debido pasarle desapercibido.

3.- Audiencia Nacional. Si el autor del mismo, en vez de ser una persona con DNI español, hubiese sido un inmigrante marroquí, pakistaní, o de "aspecto árabe", la acción sería calificada sin ningún género de duda, de terrorismo. 

4.- La misma escena, en una plaza de Tabárnia -no existe, pero ya nos entendemos-, y un conductor de los CDR, estaríamos hablando de delito de odio –un delito que ha sido completamente desnaturalizado hasta el delirio- y un acto de terrorismo.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.