Passa al contingut principal

El 1-O como momento mágico de libertad ilusoria

“Zizek habla de este suceso –Doctor Zivago, los extras cantando La Internacional, en pleno franquismo- como uno de esos momentos “mágicos de libertad ilusoria”. (…) los que consideramos que son momentos de libertad, nos lo parecen en realidad por la emoción que proyectamos en ellos y la ilusión que nos producen ciertos acontecimientos, pero no porque sea real la libertad que creemos disfrutar durante esos instantes”(pág.77)*. 

No puedo evitar pensar que esos momentos “mágicos de libertad ilusoria” le vienen como anillo al dedo, hoy 1-O. Porqué lo que sucedió fue la mayor resistencia cívica contra el estado. Un estado que había prohibido el referédum y una sociedad –una parte de ella- salió a la calle para votar. Efectivamente, fue un domingo mágico de libertad, de solidaridad con otros votantes que habíamos asistido a votar, a pesar de las noticias de cargas policiales indiscriminadas.

Carnaval en Barcelona

Esos momentos mágicos, no deberían subestimarse. Es cierto, hoy, no estamos mejor que hace un año, pero lo que sucedido el 1-O de 2017, tiene un potencial difícil de precisar. Solo el tiempo lo dirá. El gobierno del PP fracaso y con él todos los aparatos del estado. La revancha es miserable y solo contribuye a la desafección. No sé si eso era lo que querían. 

*Federico Aznar Fernández-Montesinos, La posverdad y la seguridad nacional, Claves de Razón Práctica, nº 260. Septiembre/ octubre 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...