Salta al contingut principal

El 1-O como momento mágico de libertad ilusoria

“Zizek habla de este suceso –Doctor Zivago, los extras cantando La Internacional, en pleno franquismo- como uno de esos momentos “mágicos de libertad ilusoria”. (…) los que consideramos que son momentos de libertad, nos lo parecen en realidad por la emoción que proyectamos en ellos y la ilusión que nos producen ciertos acontecimientos, pero no porque sea real la libertad que creemos disfrutar durante esos instantes”(pág.77)*. 

No puedo evitar pensar que esos momentos “mágicos de libertad ilusoria” le vienen como anillo al dedo, hoy 1-O. Porqué lo que sucedió fue la mayor resistencia cívica contra el estado. Un estado que había prohibido el referédum y una sociedad –una parte de ella- salió a la calle para votar. Efectivamente, fue un domingo mágico de libertad, de solidaridad con otros votantes que habíamos asistido a votar, a pesar de las noticias de cargas policiales indiscriminadas.

Carnaval en Barcelona

Esos momentos mágicos, no deberían subestimarse. Es cierto, hoy, no estamos mejor que hace un año, pero lo que sucedido el 1-O de 2017, tiene un potencial difícil de precisar. Solo el tiempo lo dirá. El gobierno del PP fracaso y con él todos los aparatos del estado. La revancha es miserable y solo contribuye a la desafección. No sé si eso era lo que querían. 

*Federico Aznar Fernández-Montesinos, La posverdad y la seguridad nacional, Claves de Razón Práctica, nº 260. Septiembre/ octubre 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.