Passa al contingut principal

El Estado castiga a entidades financieras catalanas





La noticia que publica Ara.cat, es una muestra, de lo que el gobierno central del PP, estaba dispuesto hacer después del 1-O, destruir entidades financieras catalanas, en nombre de la Unidad de España. Antes una Cataluña destruïda –incluso, para aquellos catalanes que no son partidarios de la independencia- económicamente, aunque fuera catastrófica para la economía nacional. ¡Eso se llama fanatismo ideológico!

Es fácil comprender que esas entidades, tuvieran que cambiar sus sedes. Lo que hizo el gobierno, se llama chantaje. Es delito, pero en nombre de España todo estaba permitido. Seguramente, las entidades financieras, CaixaBank y Banc Sabadell, no podrán decir nada al respecto, deberían, pero son entidades privadas, y ellos sabrán lo que más les interesa.




Debería abrirse una investigación, ahora que se abren por cualquier cosa, que tenga que ver con el independentismo. Hay que tener en cuenta, que ambas entidades no se han caracterizado por ser pro independentistas, pero para el anterior gobierno del PP, eso no era obstáculo para hacer lo que hicieron. Resulta escandaloso que el anterior ministro de Economía, De Guindos, pudiera avalar la actuación del ejecutivo de Mariano Rajoy. ¿Acaso querían hundir el sistema financiero? La respuesta es que sí. Como en las películas de suspense, una vez las entidades cambiaron de sede, la retirada de fondos, fueron milagrosamente reitegradas a ambas entidades.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...