Passa al contingut principal

Un any de presó preventiva els Jordis


Los sucesos de septiembre y octubre del 2017, han condenado a los Jordis a ser los cabezas de turco de la revancha estatal. Un atestado de la Guardia Civil es suficiente para llevar a dos representantes de las dos entidades más importantes de Cataluña, la ANC y Omnium Cultural, a la cárcel sin posibilidad de eludir la prisión mediante fianza.

Els arguments per justificar el delicte i l’empresonament

Carmen Lamela

“[El 20-S] es feia una crida, no a una concentració o manifestació pacífiques, sinó per a laprotecció dels seus governants i institucions, mitjançant mobilitzacions ciutadanes massives, davant del lloc on s’estaven duent a terme actuacions policials”

“El control [que els Jordis tenien el 20-S] mai el van utilitzar per desconvocar una concentració que [...] estava impedint als agents investigadors complir amb les ordres judicials”

“Tots dos, enfilats damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil, van cridar a la mobilització permanent des d’aquell dia”

“La confluència de totes aquestes activitats, perfectament sincronitzada amb el pla de l’organització criminal, va ser el que va permetre la celebració del referèndum de l’1-O”

Pablo Llarena

“La mobilització popular [del 20-S] resultava equivalent a un supòsit de presa d’ostatges mitjançant trets a l’aire”

“Encara que els encausats mai haguessin buscat un desafiament violent, a partir del dia 20 de setembre [...] les seves mobilitzacions introduïen la probabilitat d’aquest desenllaç”

“Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van impulsar una massa de força que fes front a l’obligació policial d’impedir la votació [de l’1-O]”

“[Sànchez] manté el seu ideari sobiranista, cosa que és constitucionalment vàlid però impossibilita el convenciment d’impossible reiteració delictiva”(Ara.cat, ALEIX MOLDES / MARC TORO Barcelona 15/10/2018 22:51)

La actividad delirante de Lamela, y Llarena construyen un narración tan sólida como un castillo de arena al borde de la playa. No tienen más que suposiciones y además les otorga poderes taumatúrgicos para poder encajar toda clase de conductas y hechos. En estas narraciones los Jordis podrían escaparse de la prisión sólo con pensarlo, pero no lo hacen para hacer quedar mal a los pobres magistrados.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...