Un any de presó preventiva els Jordis

Los sucesos de septiembre y octubre del 2017, han condenado a los Jordis a ser los cabezas de turco de la revancha estatal. Un atestado de la Guardia Civil es suficiente para llevar a dos representantes de las dos entidades más importantes de Cataluña, la ANC y Omnium Cultural, a la cárcel sin posibilidad de eludir la prisión mediante fianza.

Els arguments per justificar el delicte i l’empresonament

Carmen Lamela

“[El 20-S] es feia una crida, no a una concentració o manifestació pacífiques, sinó per a laprotecció dels seus governants i institucions, mitjançant mobilitzacions ciutadanes massives, davant del lloc on s’estaven duent a terme actuacions policials”

“El control [que els Jordis tenien el 20-S] mai el van utilitzar per desconvocar una concentració que [...] estava impedint als agents investigadors complir amb les ordres judicials”

“Tots dos, enfilats damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil, van cridar a la mobilització permanent des d’aquell dia”

“La confluència de totes aquestes activitats, perfectament sincronitzada amb el pla de l’organització criminal, va ser el que va permetre la celebració del referèndum de l’1-O”

Pablo Llarena

“La mobilització popular [del 20-S] resultava equivalent a un supòsit de presa d’ostatges mitjançant trets a l’aire”

“Encara que els encausats mai haguessin buscat un desafiament violent, a partir del dia 20 de setembre [...] les seves mobilitzacions introduïen la probabilitat d’aquest desenllaç”

“Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van impulsar una massa de força que fes front a l’obligació policial d’impedir la votació [de l’1-O]”

“[Sànchez] manté el seu ideari sobiranista, cosa que és constitucionalment vàlid però impossibilita el convenciment d’impossible reiteració delictiva”(Ara.cat, ALEIX MOLDES / MARC TORO Barcelona 15/10/2018 22:51)

La actividad delirante de Lamela, y Llarena construyen un narración tan sólida como un castillo de arena al borde de la playa. No tienen más que suposiciones y además les otorga poderes taumatúrgicos para poder encajar toda clase de conductas y hechos. En estas narraciones los Jordis podrían escaparse de la prisión sólo con pensarlo, pero no lo hacen para hacer quedar mal a los pobres magistrados.