Passa al contingut principal

Lee Harvey Oswald en Terrassa



Una de las noticias del día es la detención de una persona que había hablado de atentar contra Pedro Sánchez. Lo extraño es que la detención fuese el 19 de septiembre en Terrassa. ¿Por qué han esperado hasta ahora para hacerlo público? Lo retratan como si fuese Lee Harvey Oswald. Ciertamente, el arsenal que poseía en su casa es espectacular. Hablar de francotirador es hablar por hablar. Vivimos tiempos de sobractuaciones. Sean policiales como judiciales. Se habla de una pluralidad de delitos tan grandes como a los líderes independentistas. Pero la realidad no se ajusta a esas imputaciones. Que Manuel Murillo Sánchez, así se llama el detenido, anunciara por  WhatsApp su intención de atentar contra Pedro Sánchez, no parece muy serio. La cantidad de barbaridades que se dicen en estos grupos es realmente lamentable. 

Si alguien quiere hacer daño, no lo airea a los cuatro vientos. El problema es que Pedro Sánchez vive en la Moncloa. Sale poco de ese complejo del poder. Podía esperarlo en Barcelona. Tenía un arsenal de armas porque se dedicaba al tiro olímpico. Algunas armas no parecen que sean para tiro olímpìco.

La defensa, ha utilizado lo que sucede en Cataluña, para construir un relato. Tal vez otro abogado defensor hubiera podido utilizar trastorno psicológico. No hay ni tentativa, ni nada de nada. Es la amenza contra un gobernante. ¿Es creíble que si hubiera amenazado a su vecino, hubiera tenido la repercusión que ha adquirido? Delito de amenazas implica un arco penal de uno a cinco años (art.169 CP). El problema es que Pedro Sánchez no es el vecino. Lo que sabemos es que su propósito no había –afortunadamente-, pasado de ese anuncio tan llamativo. Sin embargo, los medios de comunicación llevan la imagen del francotirador a punto de disparar.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació