Passa al contingut principal

El caso Julen



Las noticias sobre el caso de Julen, son un ejemplo, uno más, que vivimos de las desgracias ajenas. El lugar del accidente, (Totalán, Malaga) no parece muy adecuado para pasear, pero la desgracia puede acontecer en cualquier lugar. Una situación luctuosa se convierte gracias a los medios de comunicación, especialmente la TV, en un auténtico festival.

Programaciones maratonianas explicando una y otra vez, lo que ya sabes, durante trece días, hemos sido interpelados en la TV, especialmente, en A3, la Sexta, Tele5, en un ejercicio de lastimoso y lastimero. Dice la prensa que ayer, hubo un acto para pedir un milagro, en ese acto asistió nada menos que Juan José Cortés, padre de Mari Luz, la niña que fue asesinada en Huelva el 2008. ¿Qué tenía que ver una cosa con la otra? ¿A quién se le ocurrió invitar a  Juan José Cortés? La prensa y especialmente la TV, aprovecha para llenar el hueco, que provoca las arduas tareas de rescate.

¿Se esperan milagros? No pretendo ser un aguafiestas, la esperanza es lo último que se pierde, dice el tópico. Lo cierto es que 13 días, son muchísimos días para un niño de dos años. No diré nada más a la espera del desenlace final. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.