Passa al contingut principal

Desfachatez eclesiástica


Las declaraciones del arzobispo de Tarragona son una muestra más de la insania de  una Institución intocable. Los abusos sexuales, y especialmente a menores, son un crimen que tiene el añadido de la persona que los ejecuta, un sacerdote, una autoridad. Cientos de casos se acumulan. En toda la órbita católica, el número de casos es astronómico, y sin embargo, parece que nada se hace para impedirlos. La Iglesia como Institución debería velar por sus feligreses, antes que por las personas que ejercen el sacerdocio. El daño devastador que provoca el abuso es muy difícil de valorar y el sufrimiento en la psique de la persona agredida es inconmensurable. Los hechos que se denuncian, siempre son con años de retraso. Las víctimas tiene que sobreponerse a la incomprensión de la familia que no puede admitir ni aceptar que el sacerdote sea el responsable del abuso. ¡Cómo aceptar que el sacerdote, y lo que representa, pueda hacer eso! Se niega y la víctima tiene que asumir en silencio su sentimiento de culpa.

El artículo 1395 del Código Canónico, dice:
 § 2.    El clérigo que cometa de otro modo un delito contra el sexto mandamiento del Decálogo, cuando este delito haya sido cometido con violencia o amenazas, o públicamente o con un menor que no haya cumplido dieciséis años de edad, debe ser castigado con penas justas, sin excluir la expulsión del estado clerical cuando el caso lo requiera.[La cursiva es mía]

Las Penas:

1312  § 1.    Las sanciones penales en la Iglesia son:
1 penas medicinales o censuras, que se indican en los  cc. 1331-1333;

2 penas expiatorias, de las que se trata en el  c. 1336.

1336
§ 1. Además de otras que pudiera establecer la ley, las penas expiatorias, susceptibles de afectar al delincuente perpetuamente o por un tiempo determinado o indeterminado, son las siguientes:
  • 1 la prohibición o mandato de residir en un determinado lugar o territorio;
  • 2 la privación de la potestad, oficio, cargo, derecho, privilegio, facultad, gracia, título o distintivo, aun meramente honorífico;
  • 3 la prohibición de ejercer los actos que se enumeran en el n. 2, o la prohibición de ejercerlos en un determinado lugar o fuera de un lugar determinado; pero estas prohibiciones nunca son bajo pena de nulidad;
  • 4 el traslado penal a otro oficio;
  • 5 la expulsión del estado clerical.
Curiosamente, para la jerarquía eclesiástica es más grave, casarse o convivir con una mujer que abusar de un menor. ¡Doctores tiene la Iglesia! El castigo se cumple en el -ámbito interno de la Iglesia. El CP no les afecta, gracias al Concordato entre el Estado y el Vaticano (1953)  y posteriormente ratificado en 1979. ¡Hasta cuándo la abolición del Concordato!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda.