Salta al contingut principal

El bilioso Girauta



Juan Carlos Girauta se va a Toledo. Se va para encabezar la lista electoral por esta circunscripción. Sin embargo, Girauta nos ha hecho creer –a quién esté dispuesto a dejarse enredar- que se va por el clima irrespirable de Cataluña. Un alegato lleno de odio y catalanofobia para consumo electoral. Las consignas de Cs están llenas de crispación y odio frente a los independentistas. ¿Se imaginan algo así, que los parlamentarios catalanes sacarán esa bilis en el Congreso? Inmediatamente serían acusados del delito de odio. Pero, tranquilos, en el caso de Girauta, no llegará a nada, porque cualquier demagogo, y Girauta lo es, tiene permiso de la Fiscalía.

En su “puesta en escena” arremetió con los clásicos tópicos que Cs ha hecho suyos. La enseñanza, TV3, y los más de dos millones de ciudadanos que votan independentismo. ¿Por qué odian el catalán? España no parece haber entendido que se pueda hablar otra lengua que no sea el castellano. Tal es así que en la propia CE, en su art.3.1. nos dice que “El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla”. Solo en las CCAA que tengan lengua propia, como es el caso de Cataluña, “serán también oficiales”, art.3.2 CE.

Girauta con esa despedida dramática nos indica cual será el clima electoral en las próximas elecciones generales. ¡A por ellos! Girauta se va de diputado por Toledo, los toledanos se podrían enfadar porque alguien que no ha vivido allí, ni conoce nada de esa CCAA, va encabezar una lista electoral en una provincia que no es la suya. ¿No había nadie de Toledo de Cs que pudiera encabezar esa lista de Cs? ¡Ello sabrán!. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...