Passa al contingut principal

La Brunete jurídica: La última frontera

Escuchar los alegatos de la Fiscalía del TS, es un ejercicio que ni Job saldría bien parado. Una palabra lo llena todo VIOLENCIA. Uno de los Fiscales hacia comparaciones odiosas con el 23-F. No sé si la desfachatez que exhibía es prevaricación. Según él, la única violencia del 23-F, fue zarandear a Gutiérrez Mellado por parte de guardia civiles con metralleta. No sé, resulta preocupante que Fiscalía pueda tener a semejantes funcionarios. 




Lo mismo que el propio TS, paraliza la exhumación de Franco,  y en sus explicaciones, comete un error de bulto, que sólo se explica desde la ideología franquista enquistada en el las altas instancia jurídicas. Habla de Franco como Jefe del Estado, cuando el verdadero y legítimo Jefe de Estado era Manuel Azaña. Por si quedaba dudas sobre el sesgo ideológico, se habla de  "extraordinariamente perjudicial no solo para los recurrentes, sino también para el interés público por las singulares y únicas circunstancias que concurren en este caso", aquí “el interés público” son los nostálgicos del antiguo régimen, reconvertidos en constitucionalistas furibundos. Uno de los votos favorables a la paralización es José Luis Requero, que ha manifestado su rechazo a la ley de memoria histórica. ¿No debía recursarse? ¿No era juez y parte? Que sea padrino de uno de los jueces de la familia Franco, y apellidos Milans del Bosch, es puramente irrelevante.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...