Salta al contingut principal

Represión (a los independentistas)

“La sala segona de l’Audiència de Barcelona ha condemnat per desordres públics dos activistes de l’Hospitalet de Llobregat que el 28 de març del 2018 van participar a les manifestacions de Barcelona contra la detenció de l’expresident Carles Puigdemont. El tribunal considera provat que els dos manifestants van entorpir el pas dels Mossos d’Esquadra durant les protestes als carrers pròxims a la Delegació del govern espanyol, i els condemna a penes de presó d’un any –per a ella– i un any i mig –per a ell.” (Ara.cat , 31 de juilol)



¿Entorpecer el paso de los Mossos d’Esquadra, conlleva las penas de un año para ella y año y medio para él? 

“Al judici celebrat a principis de juliol un dels dos condemnats també va ser jutjat per atemptat a l'autoritat. El tribunal, però, ha descartat condemnar-lo per aquest delicte perquè considera que no hi va haver intenció d’actuar contra els agents policials.” (Ara.cat , 31 de juilol)

Ahora resulta que no puedes protestar, sobre todo si te colocan la etiqueta de CDR. Si fueses por caso, taxista, por ejemplo, sería muy difícil que hubiese juicio. Sin embargo, estamos en una deriva represiva que parece no tendrá fin. ¡Suerte que no han apreciado el delito de atentado a la autoridad! Resultan indistinguibles los Mossos d’Esquadra y la Policía Nacional o Guardia civil. 

En el texto no se indica que clase de impedimento opusieron para entorpecer a los esforzados Mossos. Es evidente que este despliegue represivo -por orden judicial- pretende que nadie pueda protestar.Una sociedad democrática, se caracteriza por la posibilidad de expresar la oposición a la autoridad. Pero estamos en una pendiente que criminaliza cualquier oposición.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.