Passa al contingut principal

Represión (a los independentistas)

“La sala segona de l’Audiència de Barcelona ha condemnat per desordres públics dos activistes de l’Hospitalet de Llobregat que el 28 de març del 2018 van participar a les manifestacions de Barcelona contra la detenció de l’expresident Carles Puigdemont. El tribunal considera provat que els dos manifestants van entorpir el pas dels Mossos d’Esquadra durant les protestes als carrers pròxims a la Delegació del govern espanyol, i els condemna a penes de presó d’un any –per a ella– i un any i mig –per a ell.” (Ara.cat , 31 de juilol)



¿Entorpecer el paso de los Mossos d’Esquadra, conlleva las penas de un año para ella y año y medio para él? 

“Al judici celebrat a principis de juliol un dels dos condemnats també va ser jutjat per atemptat a l'autoritat. El tribunal, però, ha descartat condemnar-lo per aquest delicte perquè considera que no hi va haver intenció d’actuar contra els agents policials.” (Ara.cat , 31 de juilol)

Ahora resulta que no puedes protestar, sobre todo si te colocan la etiqueta de CDR. Si fueses por caso, taxista, por ejemplo, sería muy difícil que hubiese juicio. Sin embargo, estamos en una deriva represiva que parece no tendrá fin. ¡Suerte que no han apreciado el delito de atentado a la autoridad! Resultan indistinguibles los Mossos d’Esquadra y la Policía Nacional o Guardia civil. 

En el texto no se indica que clase de impedimento opusieron para entorpecer a los esforzados Mossos. Es evidente que este despliegue represivo -por orden judicial- pretende que nadie pueda protestar.Una sociedad democrática, se caracteriza por la posibilidad de expresar la oposición a la autoridad. Pero estamos en una pendiente que criminaliza cualquier oposición.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.