Passa al contingut principal

Cataluña, Cataluña, Cataluña....

Ayer, hubo celebraciones de los amigos del art.155 de la CE. En Madrid, desfile militar, con “susto” incluido al quedar colgado de una farola un paracaidista. No seré yo quien haga burla de ese incidente. Afortunadamente, todo quedo en un susto para la integridad física del militar y el disgusto que debió llevarse. Que podamos reírnos de las desgracias ajenas es una constante en la condición humana. No es fácil no sonreír cuando alguien cae al suelo, no de otro modo se puede explicar la interminable secuela de programas que tienen como objetivo ver como la gente se cae de mil maneras distintas.



Si en Madrid había actos oficiales e insultos al presidente del gobierno “eternamente” en funciones, por parte de grupos de extrema derecha que ahora salen de las catacumbas, en Barcelona, había manifestación de la derecha y extrema derecha. Las cifra como siempre son un arma arrojadiza. La policía municipal daba cifras de unas 10.000 personas. Mientras que los organizadores hablaba de unas 200.000. Si uno lee el País, la cifra queda enmascarada por otras cifras en un intento de difuminar lo dicho por la GU de Barcelona.


Mañana parece destinada ha ser otro día “histórico”. La STS será notificada a los procesados. Las filtraciones han creado la sensación que las condenas no serán tan duras como se podía prever. Todos esperan cómo se gestiona desde la sociedad civil a las instituciones la STS. Cataluña es y ha sido siempre una sociedad tranquila. Nunca ha sido el País Vasco. En el País Vasco, nunca se aplicó el art.155 de la CE., a pesar de la violencia del terrorismo de ETA. ¿Por qué ese contraste entre una realidad y la otra? Desde los poderes estatales, se está aplicando la plantilla del terrorismo a lo que sucede en Cataluña, sin que nadie le parezca raro.

Las libertades empiezan a ser sospechosas, de manifestación, si un manifestante, tira un papel, es considerado un terrorista. Si quemara un contenedor, se convierte en un super terrorista. Si tira una piedra a un policía, ya no hay adjetivos. Lo que ha sucedido en París con los manifestantes de las “chalecos amarillos”, ¿cómo sería calificado aquí? Desde luego, sería sedición. Pero, ¿en Cataluña ha habido sedición? 

Foto: El presidente del Parlament, Roger Torrent. (EFE)

                                              El presidente del Parlament, Roger Torrent. (EFE)


El TC amenaza al Parlament de Cataluña y a su Presidente sobre lo que se puede hablar o discutir. Creía que el TC, sólo era un órgano fuera de la judicatura que tenía el papel de intérprete  de la Constitución, de determinar si las leyes o cualquier norma con carácter legal, es o no es constitucional. ¿Cómo puede ser que el TC se pueda arrogar el derecho de inmiscuirse en otro órgano del entramado institucional? La separación de poderes debería tenerse claro, pero parece que el TC se ha transformado en una instancia político-jurídica que en nombre de la Unidad de la Patria, pone los límites de lo que se puede o no hablar en sede parlamentaria. ¡Qué nadie se escandalice significa que vivimos en una etapa de excepcionalidad escandalosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...