Passa al contingut principal

Cataluña, Cataluña, Cataluña....

Ayer, hubo celebraciones de los amigos del art.155 de la CE. En Madrid, desfile militar, con “susto” incluido al quedar colgado de una farola un paracaidista. No seré yo quien haga burla de ese incidente. Afortunadamente, todo quedo en un susto para la integridad física del militar y el disgusto que debió llevarse. Que podamos reírnos de las desgracias ajenas es una constante en la condición humana. No es fácil no sonreír cuando alguien cae al suelo, no de otro modo se puede explicar la interminable secuela de programas que tienen como objetivo ver como la gente se cae de mil maneras distintas.



Si en Madrid había actos oficiales e insultos al presidente del gobierno “eternamente” en funciones, por parte de grupos de extrema derecha que ahora salen de las catacumbas, en Barcelona, había manifestación de la derecha y extrema derecha. Las cifra como siempre son un arma arrojadiza. La policía municipal daba cifras de unas 10.000 personas. Mientras que los organizadores hablaba de unas 200.000. Si uno lee el País, la cifra queda enmascarada por otras cifras en un intento de difuminar lo dicho por la GU de Barcelona.


Mañana parece destinada ha ser otro día “histórico”. La STS será notificada a los procesados. Las filtraciones han creado la sensación que las condenas no serán tan duras como se podía prever. Todos esperan cómo se gestiona desde la sociedad civil a las instituciones la STS. Cataluña es y ha sido siempre una sociedad tranquila. Nunca ha sido el País Vasco. En el País Vasco, nunca se aplicó el art.155 de la CE., a pesar de la violencia del terrorismo de ETA. ¿Por qué ese contraste entre una realidad y la otra? Desde los poderes estatales, se está aplicando la plantilla del terrorismo a lo que sucede en Cataluña, sin que nadie le parezca raro.

Las libertades empiezan a ser sospechosas, de manifestación, si un manifestante, tira un papel, es considerado un terrorista. Si quemara un contenedor, se convierte en un super terrorista. Si tira una piedra a un policía, ya no hay adjetivos. Lo que ha sucedido en París con los manifestantes de las “chalecos amarillos”, ¿cómo sería calificado aquí? Desde luego, sería sedición. Pero, ¿en Cataluña ha habido sedición? 

Foto: El presidente del Parlament, Roger Torrent. (EFE)

                                              El presidente del Parlament, Roger Torrent. (EFE)


El TC amenaza al Parlament de Cataluña y a su Presidente sobre lo que se puede hablar o discutir. Creía que el TC, sólo era un órgano fuera de la judicatura que tenía el papel de intérprete  de la Constitución, de determinar si las leyes o cualquier norma con carácter legal, es o no es constitucional. ¿Cómo puede ser que el TC se pueda arrogar el derecho de inmiscuirse en otro órgano del entramado institucional? La separación de poderes debería tenerse claro, pero parece que el TC se ha transformado en una instancia político-jurídica que en nombre de la Unidad de la Patria, pone los límites de lo que se puede o no hablar en sede parlamentaria. ¡Qué nadie se escandalice significa que vivimos en una etapa de excepcionalidad escandalosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...