Salta al contingut principal

El TS avala que manifestarse contra la Unidad de España es Sedición


     

Consulta aquí les penes que ha imposat el Suprem a cadascun dels dirigents de l'1-O






La propuesta de bloquear el aeropuerto, no me parece una buena idea. La indignación no consiste en que otros usuarios se vean afectados. Causar perjuicios a terceros no ayudará a la causa. La ciudadanía no puede convertirse ni en partisanos, ni guerrilleros, ni nada por el estilo. Habría que reivindicar el modelo del ciudadano que cumple con sus deberes y no exigirle heroicidades inútiles. El Govern de la Generalitat, debería desalentar semejantes decisiones que alteran la normalidad de miles de ciudadanos.

Medidas como estas –bloquear el aeropuerto-, acabarán con la policía repartiendo golpes y las cadenas televisivas nacionales, entonando el coro de la violencia. No sé cómo se puede buscar la confrontación, cuando está siempre se saldará a favor de los que tienen las porras. Teniendo en cuenta la STS, todos estos actos acabarán pasando factura.

Si lo que se quiere es la participación ciudadana para expresar el rechazo de la STS, lo que debería hacer el Govern de la Generalitat es convocar elecciones y las entidades cívicas y partidos políticos afines, convocar manifestaciones para poder expresar su rechazo. ¿Tanto cuesta entender que esas dos vías son las más adecuadas para la sociedad? ¡No se puede exigir a la ciudadanía actos heroicos!





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.