Passa al contingut principal

Pedro Sánchez no tiene tiempo para hablar.... con el President de la Generalitat


Hi moments (kairós) que cal donar un pas endavant. El pas del President Torra per parlar amb el President en funcions d’Espanya és una passa en la bona direcció. El què resulta absolutament impensable en una societat democràtica, és què el President del Govern espanyol, és negui a agafar-n’han el telèfon. Resulta d’allò més impropi i difícilment admissibles, excepte, si parlem del que passa a Catalunya, on tot és possible, és dir, excepcionalitat.

[Hay momentos (kairós) que es necesario dar un paso adelante. El paso del President Torra para hablar con el Presidente en funciones de España es un paso en la buena dirección. Lo que resulta absolutamente impensable en una sociedad democrática, es que el Presidente del Gobierno español, se niegue a coger el teléfono. Resulta de lo más impropio y difícilmente admisible, excepto, si hablamos de lo que pasa en Cataluña, dónde todo es posible, es decir, excepcionalidad. ]

El President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no vol saber rés del problema català. No vol que la dreta mediàtica i política, el vegi parlant amb el representat de Catalunya. Primer va dir allò de què no podia dormir amb un pacte amb Podem, ara, no vol rés del President de la Generalitat. La irresponsabilitat de Sánchez no té mida. A la ciutadania li importa un rave si no pot dormir. Molta gent tampoc pot dormir, amb la seva vida quotidiana. Si no li agrada el treball que plegui, ningú li a dit que el fes. 

[El Presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, no quiere saber nada del problema catalán. No quiere que la derecha mediática y política, le vea hablando con el representante de Cataluña. Primero dijo aquello de que no podía dormir con un pacto con Podemos, ahora, no quiere nada del Presidente de la Generalitat. La irresponsabilidad de Sánchez no tiene medida. A la ciudadanía le importa un bledo si no puede dormir. Mucha gente tampoco puede dormir, en su vida cotidiana. Si no le gusta el trabajo que lo deje, nadie le a dicho que el haga.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...