Passa al contingut principal

Pedro Sánchez no tiene tiempo para hablar.... con el President de la Generalitat


Hi moments (kairós) que cal donar un pas endavant. El pas del President Torra per parlar amb el President en funcions d’Espanya és una passa en la bona direcció. El què resulta absolutament impensable en una societat democràtica, és què el President del Govern espanyol, és negui a agafar-n’han el telèfon. Resulta d’allò més impropi i difícilment admissibles, excepte, si parlem del que passa a Catalunya, on tot és possible, és dir, excepcionalitat.

[Hay momentos (kairós) que es necesario dar un paso adelante. El paso del President Torra para hablar con el Presidente en funciones de España es un paso en la buena dirección. Lo que resulta absolutamente impensable en una sociedad democrática, es que el Presidente del Gobierno español, se niegue a coger el teléfono. Resulta de lo más impropio y difícilmente admisible, excepto, si hablamos de lo que pasa en Cataluña, dónde todo es posible, es decir, excepcionalidad. ]

El President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no vol saber rés del problema català. No vol que la dreta mediàtica i política, el vegi parlant amb el representat de Catalunya. Primer va dir allò de què no podia dormir amb un pacte amb Podem, ara, no vol rés del President de la Generalitat. La irresponsabilitat de Sánchez no té mida. A la ciutadania li importa un rave si no pot dormir. Molta gent tampoc pot dormir, amb la seva vida quotidiana. Si no li agrada el treball que plegui, ningú li a dit que el fes. 

[El Presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, no quiere saber nada del problema catalán. No quiere que la derecha mediática y política, le vea hablando con el representante de Cataluña. Primero dijo aquello de que no podía dormir con un pacto con Podemos, ahora, no quiere nada del Presidente de la Generalitat. La irresponsabilidad de Sánchez no tiene medida. A la ciudadanía le importa un bledo si no puede dormir. Mucha gente tampoco puede dormir, en su vida cotidiana. Si no le gusta el trabajo que lo deje, nadie le a dicho que el haga.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...