Salta al contingut principal

Pedro Sánchez no tiene tiempo para hablar.... con el President de la Generalitat


Hi moments (kairós) que cal donar un pas endavant. El pas del President Torra per parlar amb el President en funcions d’Espanya és una passa en la bona direcció. El què resulta absolutament impensable en una societat democràtica, és què el President del Govern espanyol, és negui a agafar-n’han el telèfon. Resulta d’allò més impropi i difícilment admissibles, excepte, si parlem del que passa a Catalunya, on tot és possible, és dir, excepcionalitat.

[Hay momentos (kairós) que es necesario dar un paso adelante. El paso del President Torra para hablar con el Presidente en funciones de España es un paso en la buena dirección. Lo que resulta absolutamente impensable en una sociedad democrática, es que el Presidente del Gobierno español, se niegue a coger el teléfono. Resulta de lo más impropio y difícilmente admisible, excepto, si hablamos de lo que pasa en Cataluña, dónde todo es posible, es decir, excepcionalidad. ]

El President del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no vol saber rés del problema català. No vol que la dreta mediàtica i política, el vegi parlant amb el representat de Catalunya. Primer va dir allò de què no podia dormir amb un pacte amb Podem, ara, no vol rés del President de la Generalitat. La irresponsabilitat de Sánchez no té mida. A la ciutadania li importa un rave si no pot dormir. Molta gent tampoc pot dormir, amb la seva vida quotidiana. Si no li agrada el treball que plegui, ningú li a dit que el fes. 

[El Presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, no quiere saber nada del problema catalán. No quiere que la derecha mediática y política, le vea hablando con el representante de Cataluña. Primero dijo aquello de que no podía dormir con un pacto con Podemos, ahora, no quiere nada del Presidente de la Generalitat. La irresponsabilidad de Sánchez no tiene medida. A la ciudadanía le importa un bledo si no puede dormir. Mucha gente tampoco puede dormir, en su vida cotidiana. Si no le gusta el trabajo que lo deje, nadie le a dicho que el haga.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...