Salta al contingut principal

El Día de Reyes y la locura cotidiana




Se hace muy difícil de escribir sobre lo ocurrido en Esplugues del Llobregat. Matar a la mujer y a la hija de tres años, precisamente hoy, se hace incomprensible. No hay demasiadas palabras para calificar los hechos.

Desgraciadamente, estos hechos violentos contra las mujeres y los hijos, caen en terrenos donde partidos como VOX niegan la existencia de delitos de género. La palabra “manada” para describir la violación en grupo, también se ha hecho cotidiana. Lo extraño es que los agresores puedan estar en libertad provisional a la espera de la sentencia definitiva. Todos estos hechos, son destructores y disolventes de la empatía por las víctimas y sus familiares. 

Matar a tu esposa o “compañera sentimental” expresión difusa donde las haya, y posteriormente, matar a la hija resulta sobrecogedor. Es posible que los regalos de reyes estuviesen en la mesa a la espera que la pequeña los descubriera, pero jamás lo hará. Ahora habrá investigaciones, desde hoy, serían 1034 mujeres que ha sido asesinadas a manos de sus parejas desde el 2003 y 35 menores, cifran muy superiores a los asesinatos de ETA. El año pasado acabó con la cifra de 55 mujeres asesinadas. La derecha tan proclive a exhibir a los muertos de ETA, no tiene nunca nada que decir sobre este tipo de asesinatos. ¿Qué les pasa a los hombres que necesitan la violencia para demostrar que son ellos quienes mandan? Algo va mal (Tony Judt) en nuestra sociedad cuando la muerte de las mujeres se convierte en un hecho que parece inevitable, como los accidentes de coche, que sin embargo, se ha pasado de los casi 2000 (1899) muertos en el 2000 a los 489 del 2019. ¡Se pueden hacer cosas y se deben hacer!  Para empezar la igualdad salarial entre hombres y mujeres debería ser el primer peldaño. No es sólo una cuestión del gobierno, aquí la sociedad debe ser más autocrítica a la hora de banalizar a la mujer.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.