Salta al contingut principal

El Día de Reyes y la locura cotidiana




Se hace muy difícil de escribir sobre lo ocurrido en Esplugues del Llobregat. Matar a la mujer y a la hija de tres años, precisamente hoy, se hace incomprensible. No hay demasiadas palabras para calificar los hechos.

Desgraciadamente, estos hechos violentos contra las mujeres y los hijos, caen en terrenos donde partidos como VOX niegan la existencia de delitos de género. La palabra “manada” para describir la violación en grupo, también se ha hecho cotidiana. Lo extraño es que los agresores puedan estar en libertad provisional a la espera de la sentencia definitiva. Todos estos hechos, son destructores y disolventes de la empatía por las víctimas y sus familiares. 

Matar a tu esposa o “compañera sentimental” expresión difusa donde las haya, y posteriormente, matar a la hija resulta sobrecogedor. Es posible que los regalos de reyes estuviesen en la mesa a la espera que la pequeña los descubriera, pero jamás lo hará. Ahora habrá investigaciones, desde hoy, serían 1034 mujeres que ha sido asesinadas a manos de sus parejas desde el 2003 y 35 menores, cifran muy superiores a los asesinatos de ETA. El año pasado acabó con la cifra de 55 mujeres asesinadas. La derecha tan proclive a exhibir a los muertos de ETA, no tiene nunca nada que decir sobre este tipo de asesinatos. ¿Qué les pasa a los hombres que necesitan la violencia para demostrar que son ellos quienes mandan? Algo va mal (Tony Judt) en nuestra sociedad cuando la muerte de las mujeres se convierte en un hecho que parece inevitable, como los accidentes de coche, que sin embargo, se ha pasado de los casi 2000 (1899) muertos en el 2000 a los 489 del 2019. ¡Se pueden hacer cosas y se deben hacer!  Para empezar la igualdad salarial entre hombres y mujeres debería ser el primer peldaño. No es sólo una cuestión del gobierno, aquí la sociedad debe ser más autocrítica a la hora de banalizar a la mujer.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...