Passa al contingut principal

El vuelo gallináceo de la política

Cada dia és fa palès la mesquinesa de la política en mans de dirigents encara més petits. Avui el paper d’estrassa la fet el PSOE. En un primer moment, el PSOE ha vist la llum del dia, no calia reunir-se amb Torra, perquè amb les properes eleccions, potser el nou President es un altre. Una tàctica de baixa volada. Evitar al màxim fer-se fotografies amb qui des de la premsa tòxica de Madrid, ha fet un autèntica cacera del home, el President de la Generalitat Quim Torra. El PSOE, ha tingut que canviar d’opinió, i dir que si farà l’entrevista. Rebaixant expectatives. 

[Cada día se hace patente la mezquindad de la política en manos de dirigentes aún más pequeños. Hoy el papelón lo ha hecho el PSOE. En un primer momento, el PSOE ha visto la luz del día, no había que reunirse con Torra, porque con las próximas elecciones, tal vez el nuevo Presidente es otro. Una táctica de bajo vuelo. Evitar al máximo hacerse fotografías con quien desde la prensa tóxica de Madrid, ha hecho un auténtica caza del hombre, el Presidente de la Generalitat Quim Torra. El PSOE, ha tenido que cambiar de opinión, y decir que si hará la entrevista. Rebajando expectativas.]



Potser Torra, podia haver-se estalviat tot això, si primer hagués fet el més sensat, dir-ho desprès de la entrevista amb Pedro Sànchez. Ara Torra, podrà valorar si li convé aquesta trobada o no fer-la. Ara mateix, és una incògnita. 

[Quizás Torra, podía haberse ahorrado todo esto si, primero hubiera hecho lo más sensato, decirlo después de la entrevista con Pedro Sánchez. Ahora Torra, podrá valorar si le conviene este encuentro o no hacerlo. Ahora mismo, es una incógnita.]



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...