Salta al contingut principal

Los banqueros son unos mentirosos


La comisión parlamentaria sobre los sucedido con la aplicación del art.155, sin la asistencia de los partidos del 155, ha demostrado, la falta de profesionalidad de sus miembros (5). Una sala vacía, en la cual estaban nada menos que los pesos pesado de la banca en Cataluña, es decir, La Caixa y CaixaBank, Isidre Fainé y Jordi Gual, y del Banc Sabadell, Josep Oliu. Nadie se salió del guió preestablecido. Niegan que hubiera presiones, pero ¿ cómo explicar que " Renfe, Adif, Ports de l’Estat, RTVE y otro, sacarán 2000 millones de euros del Banc de Sabadell en un sólo día?" (Ara.cat 5-10-2018) ¿Acaso eso no es presión? ¿El PSC no le importa lo sucedido en aquellas fechas y las consecuencias para  todos, incluido independentistas, pero también lo que no lo son?

¿No merecía la asistencia de más parlamentarios? La salida en estampida de entidades al amparo del PP y con el beneplácito del resto de partidarios del 155, ¿no supone ningún problema? Llama la atención que la portada del ABC del día en que se reúnen el gobierno central y representantes de la Generalitat, nos demuestren, que si existen presiones.


El ABC se congratula que las entidades que trasladaron sus sedes fuera de Cataluña sigan haciéndolo. ¿"No se dan las condiciones"? ¿Qué condiciones son esas? Tienen la cara de cemento armado, y además se hacen pasar por víctimas. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.