Passa al contingut principal

Los banqueros son unos mentirosos


La comisión parlamentaria sobre los sucedido con la aplicación del art.155, sin la asistencia de los partidos del 155, ha demostrado, la falta de profesionalidad de sus miembros (5). Una sala vacía, en la cual estaban nada menos que los pesos pesado de la banca en Cataluña, es decir, La Caixa y CaixaBank, Isidre Fainé y Jordi Gual, y del Banc Sabadell, Josep Oliu. Nadie se salió del guió preestablecido. Niegan que hubiera presiones, pero ¿ cómo explicar que " Renfe, Adif, Ports de l’Estat, RTVE y otro, sacarán 2000 millones de euros del Banc de Sabadell en un sólo día?" (Ara.cat 5-10-2018) ¿Acaso eso no es presión? ¿El PSC no le importa lo sucedido en aquellas fechas y las consecuencias para  todos, incluido independentistas, pero también lo que no lo son?

¿No merecía la asistencia de más parlamentarios? La salida en estampida de entidades al amparo del PP y con el beneplácito del resto de partidarios del 155, ¿no supone ningún problema? Llama la atención que la portada del ABC del día en que se reúnen el gobierno central y representantes de la Generalitat, nos demuestren, que si existen presiones.


El ABC se congratula que las entidades que trasladaron sus sedes fuera de Cataluña sigan haciéndolo. ¿"No se dan las condiciones"? ¿Qué condiciones son esas? Tienen la cara de cemento armado, y además se hacen pasar por víctimas. 




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.