Política i societat

 

  Miguel Ángel Blanco (1968-1997) El 13 de juliol de 1997, ETA va cometre un crim que va ser el principi del fi de l'organització criminal. El segrest i assassinat  a trets dos dies desprès del seu segrest (10 de juliol) va commoure a la societat espanyola. La reivindicació d'ETA  era el acostament dels presos. El president del govern central, J.M.Aznar no va voler plantejar-se cap acostament del presos per alliberar a Miguel Ángel Blanco, un regidor del poble d'Ermua (Biscaia) del propi PP.  El crim va ser un cop contra qualsevol intent de canviar la dinàmica de acció-reacció. Les manifestacions ciutadanes van omplir els carrers de les ciutats d'Espanya. No hi havia adhesió al govern, malgrat els intentes de capitalitzar-ho. El rebuig era per la mort absurda d'un noi de 29 anys. El descrèdit de la banda terrorista va quedar en el zero absolut. Ara, 25 anys desprès, la dreta i extrema dreta el vol reivindicar contra el govern de Pedro Sánchez, el PP s'ha caracte

  Sembla que optar els llocs capdavanter sense oposició és el tarannà de les nostres elits. Un lobby com Foment del Treball, demostra el seu dinamisme apel·lant al continuisme. Com a lobby té els seus objectius, que tothom treballi més per menys. És el què té la patronal.  El programa electoral és fonamenta en tres idees força:  ser un "lobby eficaç"; augmentar la competitivitat empresarial i per últim, impulsar un pacte de rendes. Vist des d'una perspectiva objectiva, FT és un lobby, però de la resta d'objectius voldria imposar el seu model familiar dins de l'empresa i també afora. 

La TV como espectáculo va asociado a un presentador. AGF ha jugado el papel de periodista-presentador-showman para jugar a ser dios. Su retórica, sus ademanes grandilocuentes, sus énfasis de cartón piedra ha permitido a este personaje una popularidad innecesaria. Ahora resulta que él es una víctima más de ese gran conseguidor que debía ser el comisario Villarejo, ah sí, ex-comisario.   Tengo un papel -prefabricado- en el que dice que fulanito tiene una cuenta en un paraíso fiscal, pues, lo anuncio como  noticia de alcance, como servicio público. El guerrero del antifaz, siempre dispuesto a deshacer entuertos, resulta ser un servidor complaciente con esa nómina de  turbios personajes que se hacen pasar por opinadores cuando solamente son ventrílocuos al servicios de poderes bien establecidos. No importa si se pisotean la honorabilidad o presunción de inocencia, siempre habrá un juez-patrióta que podrá decir que lo dicho por AGF responde a la libertad de expresión.

Un càrtel d'obra pública fet per empreses privadíssimes. I això s'ha fet davant del ulls de tothom sigui el PSOE o el PP. I quin càstig mereix? Una multa de 200 milions. Xavalla per els gegants de les constructores. La lògica indicaria que aquestes empreses -   Acciona, Dragados, FCC, Ferrovial, OHL i Sacyr -, no poguessin concursar durant molt de temps, perquè llavors, quina mena de missatge dones a grups que es comporten amb pràctiques que anava a dir mafioses, però en un llenguatge economicistes és diu càrtel? Per suposat, totes elles podran seguir-se presentant i manipulant tot els que els doni la gana, res més li calen pagar una multeta que fa riure amb els guanys obtinguts durant 25 anys.! Per cert, la Fiscalia no té res a dir?  

 Dona molta mandra escriure. L’actualitat és un pou sense fons. Notícies que semblen primícies son oblidades al cap d’unes hores.  1.- OTAN Madrid podrà sortir -per fi- els llibres de història contemporània. La conferència del 29-30 de juny serà recordada per el nou mantra de "Concepte Estratègic". Pedro Sánchez ha volgut capitalitzar el encontre fent d'amfitrió  empàtic i proactiu, per donar un impuls a seu moment de baixa popularitat. L'OTAN s'ha convertit en un instrument al servei de EEUU. La guerra a Ucraïna ens recorda els límits d'Europa.  L'OTAN és un lobby què ens recorda que hi ha perills, especialment per part de Rússia. La invasió d'Ucraïna i la destrucció del país és un clar recordatori que la guerra pot aparèixer en qualsevol moment de la mà de governants sense ànima -Josep Ramoneda el titlla de nihilista-. Una guerra que porta 134 dies i que sembla que pot anar per llarg, fa que el paper d'Europa sigui més aviat discret, perquè les n