La fotografia recull l'arribada de la família reial al funeral del germà de la reina emèrita Sofia. No apareixen ni Felip VI, ni la reina Leticia. D'aquesta fotografia, a part que el contingent sobrat de hereus al tron espanyol és força ampli, m'interessa sobretot la bossa de ma que porta el acompanyant del rei emèrit. Què porta dins? Calia portar-ho? Aquesta persona que porta de bracet al emèrit, és un amic, un funcionari pagat per tots nosaltres, un membre de seguretat? La reina emèrita Sofia, fa com sempre la mateixa cara. Una anècdota del tarannà d'ella. En una visita a Toledo, a l'escola militar, un grup de soldats al ordre d'un alferes, estaven de guàrdia per presentar armes al Prínceps, l'única que va mirar amb atenció els soldats va ser la llavors princesa Sofia, per dir què un soldat no anava com calia. Uff, adéu al cap de setmana del soldat!
Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada