Eleccions Municipals: Trias guanya a Barcelona

Sorpresa a Barcelona on Trias guanya a Colau i Collboni, resta encara que poguí sumar i no ho tindrà fàcil.

Hi ha una opció perquè Colau poguí mantenir-se al càrrec, però sembla inversemblant, seria PSC+Comuns i PP sumarien 23, la majoria absoluta és 21; no és descartable. L’eix nacional s’ha esvaït -ERC ha obtingut un resultats molt dolents- i Trias no li serà fàcil maniobrar, necessita al PSC, però Collboni li comprarà, la seva fotografia amb Trias pot tenir efectes negatiu a la resta d’Espanya. Es possible que Collboni volgui ser ell qui mani a l’Alcaldia. Ja ho veurem.

Si a Catalunya la diversitat d’opcions es una veritat observable, a la resta del Estat sembla que és vol imposar el vell bipartidisme, decantat, això sí, cap la dreta més extremosa. Amb una abstenció del 36% hi ha molt camps per adreçar la dinàmica del PP+Vox que comença a ser un binomi inseparable. Una bona noticia és la desaparició de Cs.

PD: El President del Govern, en una declaració institucional ha avançat la convocatòria electoral `per el 23 de juliol. Aquest avançament electoral és una aposta de tot o res, que amb el 36% d’abstenció, pot donar-li la volta. Sánchez és expert a sobreviure a situacions límit, i aquesta és una. L'efecte crida: “Què ve la dreta i Vox” pot sortir efecte, veurem com explica Sánchez la necessitat que el PSOE guany les eleccions. Demanà un vot plebiscitari?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog