Salta al contingut principal

Més que una sentència: El cas Alves

 


El judici contra Alves per violació s’ha acabat. “del “m’estava pegant” de la víctima al “no soc un home violent” d’Alves”. Alves ha canviat de declaracions fins a quatre vegades. Ara la tesi principal és que anava begut i no sabia el què es feia, fins que no anava begut i si sabia el que es feia. Com no he estat al judici ni he vist tota la documentació dels fets, destriar el que va passar no es gens fàcil. Però això no vol dir ser capaços de reconstruir amb certa versemblança que el va passar. Indicis, proves, declaracions, contradiccions son els materials per resoldre el cas. Un famós i una dona jove anònima. El mitjans de comunicació fregant-se les mans per un cas mediàtic. En dret penal –excepte, en el cas dels independentistes-, s’exigeix per condemnar proves suficients per revertir la presumpció de innocència –drets fonamental-. En aquests casos, tant si condemnen com si s'absol, hi haurà apel·lació davant del TS. Així que el cas, encara li queda molt recorregut i massa patiment per la víctima.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.