Política i societat

  Les vinyetes  d'en Ferreres son un exemple magnífic de la compatibilitat  de l'humor i la crítica aguda. Sobta que a Barcelona i per extensió la UE ningú vol incomodar els assassins instal·lats al govern de Tel Aviv. Com diu avui  David Fernàndez: "(...)  cap representant del G-7 ni de la UE27 va dignar-se a assistir a l’homenatge d’Hiroshima i Nagasaki. No pas per oblit. S’hi van negar activament. La negativa –la negació– va estar motivada per la no invitació, enguany, de l’Estat d’Israel*." 

  El món de la xafarderia està d'enhorabona, Daniel Sancho ha sigut trobat culpable d'assassinat. No és pot considerar un crim de gènere? En tot cas, la cadena perpètua - a qui a Espanya, Vox i companyia la voldrien imposar, malgrat ser anticonstitucional-, permet alliberar-se de la pena de mort. Miraculosament, els mitjans del cor, sembla que Daniel Sancho sigui un innocent atrapat per una conxorxa malèfica producte de l'enveja de ser espanyol. Esquarterar al teu amant denota premeditació, però potser el ressò mediàtic li ha salvat la vida, sort que no ho va fer els EE.UU aniria de cap al corredor de la mort. Ara Daniel Sancho te l'oportunitat d'aprendre tailandès, tindrà temps per fer-ho, mentre els pas del temps, un mínim de quatre anys per complir la resta (fins a vint anys) a Espanya.  Si fos una persona anònima, amb nacionalitat espanyola, que n'hi ha, aquest soroll mediàtic hagués estat nul, és el que te ser fill d'una persona que surt a la televisió.

  Oriol Junqueras vol tornar a la política. Està en el seu dret, però l'efecte de tot plegat, la pugna entre Junqueras i Rovira, fa que ERC estigui a unes passes de l'autodestrucció com partit polític. El novembre no sé si tindrà sentit un Congrés que hauria haver estat immediat desprès de la sortida del govern d'ERC i el afer encara per solucionar dels cartells contra Maragall i la guerra bruta entre faccions. Reialment, l'únic tsunami ha estat aquest espectacle lamentable que ha fet embarrancar a ERC en benefici exclusiu del PSC de Illa. Algú pot fer-ho pitjor? 

  La imatge sembla surrealista. Uns llençols de la Creu Roja és el vestuari de immigrant arribats a les Canàries. Un color que permet identificar-los sense gaires problemes. Canàries no pot absorbir l'arribada massiva de pasteres. La UE no vol saber res d'aquest problema -la immigració-. Hi ha una sobresaturació de immigrant que no saben que fer. Què s'ha de fer? Sánchez a anat els països d'origen de la immigració. La gira de Sánchez a aquests països no serà fàcil. La dificultat és la propia naturalesa d'aquests països. Tots ells tenen un índex de desenvolupament humà (IDH) baix. I les diferències entre ells implica estratègies també diferents. La immigració és una eina política. I això ho saben i voldran treure rèdit econòmic. Pagar els diferents govern -tant s'ha val si son dictadures -Mauritània- o govern autoritaris -la resta-, l'objectiu serà omplir les butxaques d'aquests governs, perquè barrin el pas els que volen anar a la UE, via Canàries. El pr

  Boí   Planell d'Aigüestortes La pujada al llac és molt intensa, les senyals indiquen la verticalitat, pedra i aigua acompanyen aquesta pujada que te com a premi contemplar petits llacs per trobar finalment, el llac Dellui. Val la pena fer els esforç.    Llac Dellui Vista panoràmica del llac Vistes al llac Llebreta

  El govern -presumptament- més progressista del món te unes maneres molt estranyes de ser-ho. La primera noticia te a veure amb Rússia i el seu preuat gas. Putin veu que més enllà de la retòrica buida, UE i Espanya en particular segueixen comprant gas per poder finançar la guerra a Ucraïna.   La segona fotografia demostra que l'actuació policial segueix els estàndards clàssic de menyspreu a la immigració. No fa tant, una llanxa (tràfic de drogues) va passar per sobre d'una llanxa neumàtica de la GC amb el tràgic balanç de dos morts de la GC. Ara la GC fa el mateix amb una pastera de petites dimensions. El gas de Putin si, però l'arribada d'un grup de immigrant no, normalíssim! Això demostra una vegada més que el gas cotitza molt més que la sang (dels pobres).

  A TV3 volen que La Copa Amèrica sigui el nou esport de masses! Uns vaixells fets amb enginyeria aeronàutica, amb materials exclusius, amb patrocinadors globals, amb esportistes d'elit, amb un marc com Barcelona, la fotografia ho diu tot,  però, si tot això és cert, perquè tanta eufòria? La gent normal, no té cap possibilitat en aquest món. Tampoc a la fórmula 1, també ells son una elit exclusiva, potser perquè tothom te cotxe podem imaginar-nos anant amb un fórmula 1. La TV fa el miracle de passar de espectador a fan. Veure regates d'aquesta mena, i ja posats de cap mena, m'interessa, potser hi ha molta gent que li agradi, així que tindrem que suportar dos mesos de llenguatge esportiu amb les regates a Barcelona. Ara cada dia caldrà estar molt atents els vents per veure com els anirà a la regata, una llauna!

  Noticies de la crònica negra que per la seva excepcionalitat ressalten encara més. Com és possible un fet com aquest? La crònica periodística explica com el presumpte autor va anar directa cap el noi de 11 anys i amb la cara tapada va apunyalar al noi que va morir en aquell mateix moment. El fet que el presumpte assassí sigui de nacionalitat espanyola deixa sense munició les especulacions (interessades) de l'extrema dreta. El temps dirà perquè aquell noi. Sembla l'encàrrec d'algú per fer tot el mal a la família del noi que és deia Mateo. La investigació tindrà que esbrinar tots els esdeveniments per la tràgica mort d'un noi que estava jugant un partit de futbol.   

  "Albert Batlle, ha assegurat en una entrevista a l'ACN que les càmeres de la zona de baixes emissions de la ciutat, que controla la Guàrdia Urbana, van captar el vehicle amb el qual va fugir Puigdemont. Haurien pogut avisar els Mossos? "Si hipotèticament se’ns hagués fet algun requeriment de col·laboració, per descomptat que l’hauríem atès", ha recalcat." (Ara.cat, 17/8/24).  Sorprenents declaracions d'Albert Batlle, entusiasta de la teoria de les finestres trencats. Però ací, fa unes declaracions estrambòtiques, perquè si tothom volia atrapar el fugitiu més mediàtic d'Espanya, com és que ell, home d'ordre, no va fer res? Hi ha una expressió que pot conduir a interpretacions conspiranoides . Dius el text: "  càmeres de la zona de baixes emissions de la ciutat", sembla com si aquestes càmeres poguessin captar en exclusiva a Puigdemont. Però, potser va canviar de cotxe, això ho veiem a totes les pel·lícules, així, pots veure un cotxe, però

  Illa a anat a veure els Mossos d'Esquadra a la seu Central,  els antics instituts de batxillerat entre Terrassa i Sabadell, ara Castell Arnau,  l'Egara i l'Arraona.  Illa vol pujar la moral del cos, desprès de la tempesta produïda per la DANA Puigdemont. Un cos de policia en el punt de mira de tothom. També des de Madrid. La funció de la policia dins d'una societat democràtica és ambigua en el millors dels casos. Anar a reprimir manifestacions, donar suport els desnonaments, fer de policia judicial des de l'AN o el TS, per exemple, deixa al cos tocat, almenys per una part de la societat catalana. També està la tasca de servei i protecció a la ciutadania. El temps dirà quin perfil adquireix aquesta policia. Cal dir des d'ara que la Brimo no canviarà perquè la seva naturalesa és precisament la que és.    

  Una imatge impactant sobre els efectes del temporal a les balears (DANA). El que sobta d'aquesta imatge és que malgrat els avisos del temporal a la mar, aquest vaixells esportius, no van anar a ports segurs per minimitzar les conseqüències. Aquests velers porten tota mena de instruments per detectar els temporals, no calia estar pendent dels homes del temps a les TV, però per imprudència o fatxenderia no han fet cas de les alertes. Potser s'ho poden permetre i no els importa les reparacions, però diu poc del seu seny.

  Adéu a les Olimpíades de París. Hores de TV omplint tot el ventall d'esports. Molts d'ells minoritaris, però que a les Olimpíades es transformen amb trampolins patriòtics, gràcies els periodistes que informen més amb el cor que amb el cap. Espanya a acabat dins d'un 15º lloc al rànquing encapçalat per EEUU i Xina amb 40  medalles d'or, però que en el total EEUU amb 126 per 91 de Xina, demostren el potencial d'aquestes dues potencies mundials. A Espanya, amb 5 metalls or i en 18 en total, mostra que som un país petit, malgrat haver estar seu olímpica al 92. Geopolítica i guerra de banderes, això és l'esport, per això quan diuen que no s'ha de barrejar esport i política, qui ho diu ho fa des de la demagògia i la mala fe. Què trist veure a països sense estats -Palestina-  en guerra i unes delegacions orfes de tot, per cobrir els horrors que s'ha estan cometent, penso en el Sudan del Sud i el seu equip de basquet!  Com Catalunya no és un estat, a TV3 s'

  L'aparició de Carles Puigdemont al escenari de l'Arc de Triomf va ser la culminació d'una muntanya de despropòsits per part de Junts i especialment per part de Puigdemont. El despropòsit -ja sé que m'ha estic repetint amb aquesta paraula- judicial per part del Jutge Llarena passant-se la Llei d'Amnistia per la toga, no valida el que ha fet el ex President. En el moment que la Justícia del TS no aplica la Llei d'Amnistia, Puigdemont estava eximint de tornar-hi a Catalunya.  Per què quin sentit tenia venir per ser detingut? A anat a Barcelona, a fer el seu show particular, a la fotografia te un posat com de "Chiquito de la Calzada", o a mi m'ho sembla. S'ha exposat per res, perquè Illa ha estat investit President de la Generalitat. Cal recordar que Junts estava en el govern de la Generalitat amb ERC, que van marxar i ara què volien? Junts ha demostrat una irresponsabilitat impròpia d'un partit   que com hereu de Convergència ha tingut respo

Això dels Joc Olímpics s'ha està convertint en un guerra de banderes hi on l'onada patriòtica dels periodistes que narren les gestes és cada vegada més insofrible. De fet escoltant-los, sembla que l'or olímpic està a tocar a cada prova. Resulta curiós, què esports què la TV no retransmet mai -veure imatge-, a l'hora de la cita olímpica, fan uns desplegament per cantar la excel·lències d'aquests esports.  De moment la delegació espanyola -el nom sona a burrocràcia d'allò més rància-   ha obtingut un meritori 35ª posició al medaller amb 1 de plata i dos de bronze.  Sort que Nadal-Alcaraz no han guanyat l'or al tennis, perquè sinó la testosterona patriòtica tindria nivells olímpics... uff!