Salta al contingut principal

casus belli: el vel

 


L'escola catalana té que assumir cada més 9000 nouvinguts, també té que gestionar-ho tot, per exemple, la pau al món -fent tallers de conscienciació, per exemple-, també gestionar les noies que porten vel islàmic. Una avantatge és que els nois no el porten, i això dona pistes del que vol dir el vel. Recordo quan les avies portaven eternament la roba negre, com a símbol de respecta els seus morts, els homes, esclar, no ho portaven. Recordo que vaig anar a Anglaterra i vaig veure les avies amb vestits llampants, va ser una il·luminació. Per sort, males costums com aquelles, han passat a millor vida. Ara toca el vel. Fa molt de temps, a classe vaig tenir un noi jueu que portava la quipà. En aquell temps no hi havia la immigració actual. A escola si que es veu si porten o no vel. L'Administració no vol problemes amb les famílies. Els centre tampoc volen més raons de les que ja tenen. Així què de moment, el vel dona color al islam. Com no hi ha cap norma, la costum (mala) que siguin les nenes i les dones les que porten el vel no és més que una senyal de discriminació que tindria que ser prohibit, perquè si som un país laic, malgrat alguns bisbes malparits - Reig Pla-, la norma s'hauria d'aplicar a tothom. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.