Salta al contingut principal

Catalunya en flames!

 




Una paradoxa, aquest estiu està sent catastròfic pel foc. Un anys amb pluges abundoses, resulta que ha generat una massa boscosa que amb la mala combinació de diferents elements, el vent, la massa forestal i altes temperatures i poca pluja, han creat aquest incendi que porta 3.100 hectàrees, hi ha obligat a confinar a 18.000 persones. Unes tasques molt difícil que ha obligat a intervenir a més de 300 bombers i 250 efectius de l'UME (Unitat Militar d'Emergències), a més de Mossos i policia urbana. Tots els mitjans disponibles s'han posat en marxa per poder contenir el foc, que perillosament està molt a prop del Parc Natural  dels Ports. A la crònica del Ara, explica que "la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha ofert a la Generalitat equips d'extinció de la comunitat". Sembla que si no hi ha canvis dramàtic com ahir a la nit, el foc pot estar contingut a l'espera de possibles pluges, que ajudarien a remullar el terreny.

Un dels problemes greus a Catalunya, paradoxalment, és que tenim molt boscos. Però unes legislacions contradictòries -europees, nacionals, autonòmiques-, fan que  la seva gestió sigui extremadament difícil. Tenim una concentració de bosc molt superior a la mitjana europea. Per la gestió del bosc hi ha molta burocràcia i pocs ajuts per fer front a una gestió racional del bosc que guanya terreny cada any. El govern tindrà que posar-se per dissenyar un pla amb els sectors implicats, per la seva gestió i evitar que aquesta plaga dels incendis es poguí controlar.

Per descomptat, el treball dels bombers i els ADF, més tothom que participa en la extinció d'incendi demostra la importància dels serveis públics, absolutament imprescindibles per evitar mals majors. Veient les imatges dels foc, cal ser molt valent i tenir el cap molt fred per enfrontar-se a la virulència dels fosc.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...