Salta al contingut principal

Catalunya en flames!

 




Una paradoxa, aquest estiu està sent catastròfic pel foc. Un anys amb pluges abundoses, resulta que ha generat una massa boscosa que amb la mala combinació de diferents elements, el vent, la massa forestal i altes temperatures i poca pluja, han creat aquest incendi que porta 3.100 hectàrees, hi ha obligat a confinar a 18.000 persones. Unes tasques molt difícil que ha obligat a intervenir a més de 300 bombers i 250 efectius de l'UME (Unitat Militar d'Emergències), a més de Mossos i policia urbana. Tots els mitjans disponibles s'han posat en marxa per poder contenir el foc, que perillosament està molt a prop del Parc Natural  dels Ports. A la crònica del Ara, explica que "la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha ofert a la Generalitat equips d'extinció de la comunitat". Sembla que si no hi ha canvis dramàtic com ahir a la nit, el foc pot estar contingut a l'espera de possibles pluges, que ajudarien a remullar el terreny.

Un dels problemes greus a Catalunya, paradoxalment, és que tenim molt boscos. Però unes legislacions contradictòries -europees, nacionals, autonòmiques-, fan que  la seva gestió sigui extremadament difícil. Tenim una concentració de bosc molt superior a la mitjana europea. Per la gestió del bosc hi ha molta burocràcia i pocs ajuts per fer front a una gestió racional del bosc que guanya terreny cada any. El govern tindrà que posar-se per dissenyar un pla amb els sectors implicats, per la seva gestió i evitar que aquesta plaga dels incendis es poguí controlar.

Per descomptat, el treball dels bombers i els ADF, més tothom que participa en la extinció d'incendi demostra la importància dels serveis públics, absolutament imprescindibles per evitar mals majors. Veient les imatges dels foc, cal ser molt valent i tenir el cap molt fred per enfrontar-se a la virulència dels fosc.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.