Passa al contingut principal

Diada de l' 11 de Setembre (I)

 



Avui és la festa Nacional de Catalunya. Una festa què té origen en aquest mateix dia però de 1714, quan Barcelona "va capitular davant les tropes borbòniques comandades pel duc de Berwick. La resistència va durar tretze mesos*".

"Uns 39.000 soldats borbònics assetjaven la ciutat, defensada per 5.400 resistents, la major part dels quals formaven part de les companyies de la Coronela a càrrec dels gremis. A la resta del territori els borbònics disposaven d'uns 47.000 homes, mentre que els austriacistes en tenien uns 13.000. L'11 de setembre la lluita va ser especialment intensa al quarter de Mar, en un cos a cos als carrers i a les cases properes a la muralla. El jaciment del Born en dona testimoni. El conseller Rafael Casanova va caure ferit i el comandant Villarroel, també ferit, decidí capitular a les dues del migdia."

A l'obra de Albert Sánchez Piñol, Victus dona idea de la transversalitat a l'hora de defensar les institucions catalanes, inclòs el tinent coronel Martí Zuviría, el personatge central d'aquesta novel·la.

Al llarg del temps, la memòria que queda és sempre la dels vencedors. Però, sempre hi ha reductes de resistència. Veus que reivindiquen allò que s'ha perdut, però que gràcies a aquesta rememoració del passat, s'edifica  un altre cop una mitologia que es viva i que cal revifar-la. 

Alguns dels noms que han fet possible la supervivència del 11 de Setembre al llarg del temps:

"(...), mentre que Antoni de Capmnay el 1809, a l'espai de llibertat a les Corts de Cadis, evocà el sistema constitucional català abolit per Felip V: "En fin, era el país que tenía una Constitución, la cual, por los nudos con que estaba ligada, era por sí misma indisoluble. Y así perseveró, invulnerable hasta que las armas (...) de Felipe V la derribaron con mayor poder, por aquel derecho de conquista que se atribuyó con la guerra de Sucesión".

* VVAA, sota la direcció de Borja de Riquer. La memòria dels catalans. Edicions 62. Barcelona, 2025. 
-Article: L'Onze de Setembre de 1714, de la desfeta a la Diada, de Joaquim Albareda (pàgs. 55-59)

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...