Avui és la festa Nacional de Catalunya. Una festa què té origen en aquest mateix dia però de 1714, quan Barcelona "va capitular davant les tropes borbòniques comandades pel duc de Berwick. La resistència va durar tretze mesos*".
"Uns 39.000 soldats borbònics assetjaven la ciutat, defensada per 5.400 resistents, la major part dels quals formaven part de les companyies de la Coronela a càrrec dels gremis. A la resta del territori els borbònics disposaven d'uns 47.000 homes, mentre que els austriacistes en tenien uns 13.000. L'11 de setembre la lluita va ser especialment intensa al quarter de Mar, en un cos a cos als carrers i a les cases properes a la muralla. El jaciment del Born en dona testimoni. El conseller Rafael Casanova va caure ferit i el comandant Villarroel, també ferit, decidí capitular a les dues del migdia."
A l'obra de Albert Sánchez Piñol, Victus dona idea de la transversalitat a l'hora de defensar les institucions catalanes, inclòs el tinent coronel Martí Zuviría, el personatge central d'aquesta novel·la.
Al llarg del temps, la memòria que queda és sempre la dels vencedors. Però, sempre hi ha reductes de resistència. Veus que reivindiquen allò que s'ha perdut, però que gràcies a aquesta rememoració del passat, s'edifica un altre cop una mitologia que es viva i que cal revifar-la.
Alguns dels noms que han fet possible la supervivència del 11 de Setembre al llarg del temps:
"(...), mentre que Antoni de Capmnay el 1809, a l'espai de llibertat a les Corts de Cadis, evocà el sistema constitucional català abolit per Felip V: "En fin, era el país que tenía una Constitución, la cual, por los nudos con que estaba ligada, era por sí misma indisoluble. Y así perseveró, invulnerable hasta que las armas (...) de Felipe V la derribaron con mayor poder, por aquel derecho de conquista que se atribuyó con la guerra de Sucesión".
* VVAA, sota la direcció de Borja de Riquer. La memòria dels catalans. Edicions 62. Barcelona, 2025.
-Article: L'Onze de Setembre de 1714, de la desfeta a la Diada, de Joaquim Albareda (pàgs. 55-59)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada