Salta al contingut principal

Els Mossos d'Esquadra contemplen com la GC fa la feina

 


A més dels delictes que corresponguin, caldrà afegir 
 el desordre en el magatzem



En canvi, ací s'ha ordenat el mostrari 
de productes per la venda il·legal


Llegint l'article firmat per Diana Silva al Ara.cat (15/9/25) constato amb sorpresa que els Mossos d'Esquadra no pinten res a Catalunya. Tot el mèrit d'aquesta operació anomenada Kermel l'ha a dut a terme la GC. Segona constatació, aquesta operació contra el "top manta" no sembla que poguí solucionar res del que s'amaga darrera dels venedors ambulants. He escoltat que  els "manters" son quasi milionaris que passen l'estona davant del productes selectes que venen. Tercera, descripció valorativa del cervell d'aquesta trama: "una persona totalment normal i un veí que passava desapercebuda". Quarta, l'operació ha estat un significatiu cop contra les màfies que volen instal·lar-se a Catalunya. Detencions, una!, "la persona totalment normal". Si és frau i anava a dir i què!  Tothom sap que els manters i els seus tristos productes tenen que regatejant pel preu, imagino que els manters que no son multimilionaris, deuen tenir un "salari" o potser una comissió per les vendes. Tot plegat no crec que ni Adidas, ni Nike ni cap altre marca s'ensorri per culpa d'aquestes vendes.  46.309 milions de $ va ingressar Nike aquest any. 23.683 milions* d'€. 

Resulta sorprenent que en un món com el nostre, Nike o qualsevol altre marca, poguí vendre sabatilles a preus abusius amb el vistiplau de tothom, mentre que els manters venen la samarreta de Messi encara del Barça a preu de saldo. Mentre uns son protegits per totes les lleis, en sembla bé, en canvi, el manters son objecte de persecució policial per infringir tota mena de lleis. És el que té viure en aquest món hipercapitalista. 

*https://es.investing.com/equities/nike-income-statement
https://es.investing.com/equities/adidas-salomon-income-statement

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació