Salta al contingut principal

Tramuntana o una illa monolingüe (Mallorca)

 



Estic veient la segona temporada de "La caza. Tramuntana" a Moviestar Series. La primera temporada l'acció es situava a Benasque/Cerler, amb paisatges esplèndids, i una trama truculenta i plena de girs inesperats, on la GC és la protagonista. En aquesta segona temporada, l'acció s'han va a Mallorca (Tramuntana). Les imatges son de diferents indrets. Una qüestió que crida l'atenció, és que a la illa ningú sap parlar el català, més enllà d'alguna paraula aïllada. Hi ha pel·lícules on el personatge parla la seva llengua i lentament, apareix la llengua que s'utilitza per fer la pel·lícula. Així remarca que el personatge no parla igual que la resta. Però ací, ningú la parla i això mereix una estirada d'orelles dels guionistes -els actors secundaris bona part d'ells son catalans-, perquè semblava que Mallorca és monolingüe i no ho és. Tant difícil és representar-ho? Tots els habitants de Mallorca son bilingües, no pas el que venen de fora. A Mallorca hi ha llocs on és parla bàsicament en anglès o alemany, és la resta de la gent que té que espavilar per parlar amb ells. He acabat el capítol 3, potser això canvia, però ho dubto, si és així, tornaré per explicar-ho.

PD: Sembla que parlar en català sigui un delicte davant de la GC. Sort que vivim en el règim de les autonomies.
 
PD1: Ací el català és objecte folklòric, vàlid per cantar a casa els nadons, però que el carrer, el millor és la llengua imperial, també és vàlida l'anglès o alemany si cal.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.