Salta al contingut principal

Invertir en borsa o en habitatge?

 



A la tertúlia de Catalunya Ràdio, parlaven de l’habitatge i com és pot ser gran tenidor amb 5 habitatges! Si haguessin dit 5 edificis d’habitatge podia haver pensat que eres gran tenidor, però tenir 5 habitatges? Si els pares (d'una parella) et deixen en herència dos habitatges, més l’apartament a la platja que van comprar els anys 80, resulta que et converteixen en un fons voltor! L’habitatge s’ha convertit en un actiu, sempre ha estat així. El què ha canviat és l’ús que s’ha fet. La falta de nova construcció en aquestes últimes dècades, l’augment constant de turistes i l’onada migratòria ha fet que la demanda sigui molt superior a l’oferta i com a conseqüència els preus s’hagin disparat. Si tinc diners, podria jugar a borsa, però tothom sap que l’habitatge és un be segur. Així que molta gent inverteix en habitatge. Comuns i altre grups d’esquerra posen el crit al cel, però en els seus mandats els Ajuntaments, no han fet res per activar la construcció d’habitatge social. Jo estic apunt de convertir-me en un fons voltor, té gràcia haver pujat d’escala social de simple propietari, recordo que els tipus d'interès eren del 17% per la compra del primer habitatge, durant molt de temps, ha estat literalment al 1%, però molta gent volia estar de lloguer, era evidentment una molt mala idea, però les modes i els salaris cada vegada més baixos, han fet impossible la compra d’habitatge de segona mà i ara resulta molt difícil accedir-hi.  



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.