Salta al contingut principal

Marroc utilitza la immigració com arma de "guerra hibrida"

 




L'article que firma Francesc Millan, cap d'Internacional del Ara.cat, "El Marroc és la kriptonita d'Espanya", (Ara.cat, 31/7/26) dona les claus per entendre què ha passat a Ceuta amb l'arribada de milers de peons utilitzats per el govern del Marroc.

Per explicar les possibles causes, Millan, parla dels següents:

1.- "Pot ser una resposta al recent viatge de Pedro Sánchez a Algèria, veí i rival regional del Marroc. 
2.- També pot ser una rebequeria per la proposició de llei que busca concedir la nacionalitat espanyola als saharauis nascuts quan el Sàhara Occidental era colònia espanyola. 
3.- O també pot arribar, com s'especula en les darreres hores, arran d'una pressió d'Israel i els Estats Units –bons amics de Sánchez– a Rabat. Pot ser, efectivament, una barreja de tot."

Espanya està atrapada per geografia, i el veí del sud, és un veí que sap tocar les tecles perquè Espanya pateixi. Actualment, hi ha 1.026.371 de marroquins que viuen a Espanya, un 36% a Catalunya. L'economia espanyola s'ha fet addicte a la mà d'obra marroquina, especialment, a la construcció.

Altres dades, s'ha fet intercanvis comercials que van superar el 2022 els 20.000 milions d'euros i una positiva evolució d'Espanya com a inversor al Marroc. En aquest sentit, Sánchez va avançar que Espanya preveu inversions al país magrebí per uns 45.000 milions d'euros fins al 2050"; això ho deia  el 2024 en una visita al Marroc, emfatitzant què les "relacions bilaterals com la millor "en dècades*"".

La dreta extrema i la ultradreta ja poden cantar, però el veí del sud, no el pots fer fora de casa seva i esta a 14 kms de la península. La nostra dependència ens fa molt vulnerable. Amb aquests moviments de gent jove -no eren majoritàriament immigrants-, hi ha hagut 27 morts la majoria ofegats al intentar arribar per l'espigó de El Tarajal, fronterer amb Ceuta. 


*https://www.apuntmedia.es/noticies/economia/planas-defensa-espanya-marroc-mantenen-una-relacio-comercial-positiva_1_1685643.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.