Salta al contingut principal

M.Rajoy nou piròman esportiu!

 


M.Rajoy

Un dels personatges més anodins de la recent historia d'Espanya, aquell que va posar el art.155 de la CE per rentar Catalunya de independentistes i que va ser incapaç de trobar les urnes del referèndum que mai es faria i que encara esta pensat com van poder fer-li fora de La Moncloa amb un moció de censura, aquest ex president, s'ha ficat en un petit embolic per culpa d'un hobby com és escriure articles esportius, on MAI és pot barreja política i esport.

La frase que ha posat el mapa a M.Rajoy ha estat dir en referència a la selecció francesa que és “una plantilla d’altíssim nivell; això sí, sense francesos”. M.Rajoy és un piròman esportiu, tenint en compte que demà juguen Espanya i França per un lloc a la final del Mundial. Pel que sembla M.Rajoy no sap que 23 jugadors de la selecció francesa han nascut a territori francès i altres 3 han assolit la nacionalitat a través de les seves lleis*. Per què ha dit això, per desconeixement o per racisme? O potser seguint les noves directrius de Vox i la prioritat nacional, el racisme agafa protagonisme. Aquest comentari tenia el perill de recordar que a Espanya hi ha jugadors que per el mateix raser que fa servir M.Rajoy, segur que no han nascut a Espanya. 

Potser seria una bona idea que M.Rajoy deixes d'escriure articles incendiaris, tenint en compte la situació actual de riscos extrems que pateix Espanya per culpa d'un enemic que tampoc reconeix el tàndem PP-Vox com és el canvi climàtic. 


*https://www.ara.cat/media/monsieur-mariano-rajoy-nodoyuna_129_ 5796723.html



  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.