A Catalunya desembarquen tant el PSOE (Pedro Sánchez) com el PP (Feijóo). Cadascun amb objectiu diversos, però convergents, Catalunya mai serà un estat independent, ho va voler Franco al seu testament polític i tothom, fora de Catalunya i el País Basc li dona suport. Què diferent la manera de tractar aquestes qüestions de fons com a la Gran Bretanya, on els partits independentistes de Gales, Escòcia i Irlanda del Nord, és poden reunir per demanar al Primer Ministre que convoqui referèndums per saber que vol la seva gent. La UE no vol cap més estat nou, però no té cap inconvenient d’afegir si convé estats com Armènia, Geòrgia, Ucraïna i si pogués ser Israel, però veu una impossibilitat ontològica que regions d’Europa vulguin estats independents si així ho vol la seva ciutadania amb processos electorals.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada