Política i societat

 

  Cementiri de Sabadell Resurrecció*  Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins? Perdona, Déu, però em consolo pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts, l'anunciarà el simple cant d'un gall... Aleshores ens quedarem encara estesos un moment... La primera a aixecar-se serà mare... La sentirem encendre silenciosament el foc, posar silenciosament l'aigua sobre el fogó i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè. Estarem de nou a casa. Vladimir Holan (1905-1980)

  Aquests nois volien anar a la biblioteca GGM o potser no Halloween coincideix amb la convocatòria de Blocus -d'on surt aquest nom?- per quedar a Barcelona i altres indrets. Volen generar caos. Hi havia un joc on hi havia un mesurador de caos es deia caosmetre* . L'altre dissabte el seu nivell va pujar per els núvols. Avui la policia està avisada. Generar por, cada més fàcil d'aconseguir, és una de la fites d'aquests grups que lluiten per sentir-se l'atenció dels mitjans i de tothom. Una joventut invisible que si comença a cremar contenidors, llavors tota l'atenció es concentra amb ella. No cal reivindicar res, es tracta de retratar-nos com societats que volen renunciar a les seves llibertats. Rebels sense causa és un símptoma de la falta de perspectives en el futur. El futur és per la gent gran -paradoxalment, no entemin-, però els joves no pensen a mig termini, és contenen al curt plac, per exemple quedar avui a la tarda-nit.

  El fulletó pornogràfic d’OKDiario, ha pagat a un corrupte com Koldo, no cal ni el cognom, perquè emmerdi al PSOE de Pedro Sánchez. I per descomptat, els jutges patriòtics dona fe de les declaracions d’aquest personatge sinistre que va porta Ábalos. Hi ha el PSOE algú què si dediqui  a esbrinar els currículums vitae d’aquests personatges? A la dreta això no els cal, perquè tots son patriotes i amb aquest certificat és suficient per passar tots els controls. 

  En països de tradició democràtica la dimissió és un deure i un valor. Però a Espanya, ningú vol dimitir. Potser en el futbol, però és l'excepció. En aquest any 115 persones han perdut la vida en accidents ferroviaris. Els 46 a Andalusia, 1 a Gelida i 68 a Toledo. I això en el mandat de Óscar Puente. No pot escudar-se en llançar acusacions a tothom. Alguna responsabilitat té que tenir un polític. I Puente no pot seguir en el càrrec. Pedro Sánchez està patint un allau de infortunis. Cal saber demanar dimissions. És veritat que el llistó està estratosfèric, desprès de la DANA on Mazón va ser mantingut per Feijóo. Allò no va ser un accident, sinó una negligència punible i què hores d'ara no sembla que els jutges patriòtics estiguin interessats en investigar. En el cas de Toledo, els errors i les fallades dels sistemes de seguretat donen idea del que vol dir mantenir la xarxa ferroviària del AVE en condicions. Tant el PP com el PSOE, van impulsar unes obres de infraestructures far...

  Tragèdia ferroviària a Toledo.  Sembla que l'origen del desastre ha estat error humà. Això caldrà esbrinar-ho en les investigacions que es tindran que fer. L'accident venia d'una fallada de comunicació a les 8:30, els sistema és diu LZB. É s el sistema de control i protecció automàtica de trens, utilitzat a les línies ferroviàries de l'alta velocitat, i forma part del sistema de senyalització ferroviària.   El origen de tot és que l'ordre de represa s'ha de fer des de la sala de control d'Adif a Atocha, quan el LZB ha fallat.  El tren Iryo no hauria pogut arrencar de nou, per causes que encara es desconeixen. I, en lloc d'aturar el tren AVE Renfe posterior, des de la sala de control d'Atocha un tècnic hauria donat llum verda a l'AVE, que venia al darrere, per arrencar a les 8:36 hores la marxa amb normalitat. Generant la catàstrofe.  Aquest fet la qualificat el ministre Puente "d'inexplicable*".

  La imatge d'aquesta fotografia diu molt dels motius d'aquesta manifestants. En la instantània sembla que aquest dos herois burlen la gravetat per intentar un acte que canviarà el curs de l'historia, trencant les marquesines d'una parada d'autobusos.   Missatges al mòbil, dia i hora i cap consigna política. Hi ha preguntes sobre l'origen i les implicacions fosques d'una mà invisible, podia ser Steve Bannon avalador a Espanya de Vox? Difícil saber-ho. Cal preguntar-se com ho fan a les sèries de televisió, qui surt guanyant amb tot aquest caos? Pel que sembla aquests 500 joves, son peons que encara no s'ha assabentat que ho son, el més probable és que tant se'ls en doni. L'extrema dreta amb la seva particular omnisciència sap quin és el seu origen.  El Mossos d'Esquadra parla d'una diversitat d'orígens, predomina majoritàriament la testosterona. En els propers dies, quan la investigació avanci en sabrem més dades sobre qui està al darr...

  Les protestes han acabat com alguns volien, imitant el què passa a París o Milà. Trencar aparadors, cremar contenidors, saquejar botigues, un happening ideal per qui vol emocions fortes. Pel que sembla i diu la crònica de l'Ara, firmada per Natàlia Vila, grups de joves "han quedat" a Plaça Catalunya via WhatsApp i altres xarxes socials, per passar-ho bé. Moltes botigues havien tancant en previsió del que finalment ha succeït, una mena de profecia auto complerta. Les flames son sempre més impactats que uns desnonament on els desnonats surten amb el cap cot sense fer soroll. Allà es trobaven la policia al serveis dels bancs, i la comissió  judicial per donar fer que la llei s'ha complert. Estaria bé un seguiment per part de la TV dels desnonaments.  Les Autoritats han dit que aquestes destrosses ho pagaran els responsables, en el cas dels menors els pares. En sembla bé.   Ja no estem davant de la clàssica lluita de classes on el proletariat s'organitzava contra ...

L’article de David Fernàndez, Votar sense badar (Ar.cat. 24/10/26) acaba així; “Així les coses, aquest cop ja sospeso de votar a cegues: triar dues paperetes, estripar-ne una i no saber què hi ha a l’altra. No saber ni què he votat sabent del cert que he votat antifeixisme. Ja ho veurem.” Demana el vot útil? Qualsevol opció dolenta per barrar el pas a l’extrema dreta? Sembla que aquesta és l’única opció que demana. No parla de l’esquerra I les seves lluites fratricides que fan les delícies de la dreta extrema. A unes eleccions general ens juguem moltes coses, no l’essencial, però si les formes i les aparences, potser és poca cosa però no es negligible. El bloc de la dreta extrema vol anar cap a una eliminació sistemàtica de tot els que s’ha fet –ben poc- en aquest període de Pedro Sánchez. La involució que impulsarà si guanyen serà notable. Per això calia una unificació de l’esquerra, però no ha estat possible per la intransigència d’uns aprenents de polítics que els cega els egos i la...

  El PP lluita per desfer-se d'una presumpta cara amable i posa com a número 2 a una terrorista verbal. Vox deu pensar que amb aquest fixatge li vol passar encara més a la dreta. Feijóo fa l'aposta de ser més de dretes que els d'Abascal. Allà hi ha un aspirat a autòcrata que calla perquè cada vegada que parla, se li escapen vots. Segons Feijóo, aquestes eleccions son les més important dels últims cinquanta anys. De fet, son sobretot importants per la seva carrera política, perquè si perd, ja pot acomiadar-se de Madrid i tornar a  l'oasi gallec.  Tot l'ideari guerracivilista s'ha esta posant sobre la taula. Tot perquè Vox li doni suport, però segons ell, pactar amb Vox és lo més democràtic què  és pot fer per salvar Espanya (la seva).   

  Javier Milei solo tardó tres minutos en llamar “ impresentable dictador ” a Pedro Sánchez. Pero en el Casino de Madrid no hubo nadie que replicara sus palabras y defendiera que Sánchez fue elegido democráticamente, y allí estaba el popular Pedro Rollán, presidente del Senado y, por tanto, cuarta autoridad del Estado. En lugar de réplicas, hubo aplausos . (El País, 22/10/26) La dreta extrema dona la benvinguda al President  d' Argentina,  què és permet insultar a President del Govern d'Espanya. Ja és veu com el seu patriotisme constitucional fa aigües per tota arreu. La fotografia sembla d'un gag de Polònia, però com la realitat supera la ficció, ací està la prova. Això és pornografia política de la pitjor espècie. Potser té raó Felipe González quan diu referint-se a Milei què  " si  visita España 15 veces más” és possible el triomf de Pedro Sánchez. Gràcies a la seva honestedat ha dit que votaria en blanc. Això deu agraïr-ho el tàndem Feijóo&Abascal....

  Feijóo i el seu tràgala diu això en referència a l’educació: “[...] l’educació ha de premiar l’esforç, incrementar l’exigència i reforçar l’autoritat del docent. Els continguts seran elaborats per les reials acadèmies ”. Ja sap Feijóo el que fan les reials acadèmies? Sap de què està parlant? D’ocurrències d’aquesta mena va ple en tots els àmbits de l’Administració. Què ho digui un candidat a presidir el govern central és delirant i ridícul. No sap de què parla però això no és cap inconvenient per un Feijóo que té assegurat el vot de la dreta extrema. Parla de imposar el 50% de castellà a Catalunya. Segons la dreta extrema, es a dir, Feijóo, el català té la virtut (nefasta) de generar independentista, així que la lògica diu que si eliminen el català a les escoles, llavors no haurà independentistes. Des de la mort al llit de Franco (1975) fins ara, la qüestió  territorial i lingüística ha estat utilitzada com arma de discòrdia i on la dreta extrema a anat recollint firmes per ...

  Vinyeta d'en Ferreres  (18/10/26) L'Empar Moliner parlant de les esquerres:  “Les esquerres mai es posaran d’acord, perquè si es posen d’acord vol dir que s’han tornat de centre. Ser d’esquerres és, sobretot, ser més d’esquerres que els altres i viure per assenyalar aquests altres que no són tan d’esquerres com tu.” (Ara.cat, 10/10/26)   Josep Ramoneda:   “Quin és el problema? En el fons, que acostumats a viure dels tòpics de l’extrema esquerra –moltes paraules i pocs fets–, ara es troben sense saber què dir davant les profundes mutacions actuals que han fet disparar a les dretes. I es posen en patètica evidència.” (Ara.cat.18/10/26) PD: És difícil dir alguna cosa més amb relació a les esquerres (malauradament).

  Escoltant la tertúlia de Cat Ràdio, parlaven de la "Llei de Nets" que el TS ha deixat al calaix. La raó jurídica és que la llei no està ben feta. El TS exigeix acreditar que ets net de represaliats del franquisme i això no és gens fàcil. La falta de rigor del govern en aquests temes és sorprenent. Les preses son una mala companyia. A prop de 160000 persones es quedaran sense poder accedir al vot, suposant que tots ho vulguin fer. El PP & Vox, estan exultants, pel que sembla, la seva presumpta majoria absoluta no podria fer res amb aquests votants els qual tots sense excepció votaria PSOE. Per descomptat, el TS està en guerra permanent amb el govern de Pedro Sánchez. Però donar-li excuses per falta d’una llei acurada és responsabilitat del govern que fa les lleis. El govern pot recorre al TC, però aquest desprès de la Llei d’Amnistia, no voldrà donar més corda al govern.

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

  Llegeixo que Trump vol desempellagar-se de Zelenski, a favor, és clar de Putin. Petroli per continuar la guerra, aquesta és el estrategia de Putin. La UE encara fa com si l’OTAN fos una institució fiable per la seguretat europea, però això és una mentida com  una casa de pagès. Zelenski sap que ara l’opció bèl·lica és intentar destruir totes les infraestructures petrolieres de Rússia. Això ja ho està  fent i és aquest fet el que a posat a Trump al costat de Putin. Els sàtrapes intenten salvar-se entre ells, no sigui que els vulguin fer fora. Segur que en versió domèstica, tant Feijóo com Abascal volen que Trump doni suport a Putin, així l'estimat petroli no faltara a la benzinera d'a prop de casa. 

  Salvatore Benintende, més conegut com a TVBoy,  (Barcelona) La utilització del cas Maricarmen Abascal, en la lluita partidista és u símbol de la falta de respecte en la que estem immersos. El seu cas, un entre milers, ha posat el focus en el problema dels desnonaments. Desnonament i mort pot haver una connexió causal? La repercussió mediàtica i la  mobilització ciutadana amb acampada a Madrid, també a Barcelona, fa que la seva instrumentalització sigui motiu perquè la dreta extrema és posi frenètica. Pel que sembla a Ayuso li importa més els fetus què el que li ha passat a la seva conciutadana de Madrid. La diferència és que ella pot comprar-se un àtic i l'altre no. Literalment, encara no ha començat la campanya electoral, però a mi ja s'ha m'ha està fent llarga.

  La companya electoral a Catalunya comença amb la vaga encoberta dels maquinistes de Renfe. Al·legant falta de seguretat, i sense avisar a ningú, fan que milers d'usuaris quedin tirats a les andanes en espera d'un tren que no pensa arribar. La falta de comunicació entre el sindicat i Renfe i entre Renfe i la ciutadania que veu un dia més com un servei essencial per la mobilitat del país queda feta miques. Per descomptat, aquests maquinistes tant els en fot que la gent estigui a les andanes dia si i dia també, però son molt exigents en la seva propia seguretat, i la seguretats dels milers de passatgers que cada dia han de suportar aquests humiliacions? PD: Silvia Paneque estàs reunida amb els ganàpies de Renfe?

  La vinyeta d'en Ferreres

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.